Biblioteca: "Rafael Masó. Arqueòleg", de Joaquim Nadal

A partir de la correspondència inèdita de l’arquitecte i urbanista noucentista Rafael Masó amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg i deixeble de Pere Bosch i Gimpera, els autors, Joaquim Nadal i Rosa M. Gil, remarquen el paper de l’arquitecte gironí en l’arqueologia de la ciutat. Es tracta de trenta-dues cartes, vint-i-tres de les quals formen part del fons de la família Serra i Ràfols, completades amb vint-i-vuit cartes a Francesc Riuró, delineant de Masó i considerat el pare de l’arqueologia gironina. A més de poeta, arquitecte i activista cultural, Rafael Masó, que com altres regidors municipals va ser empresonat durant la dictadura espanyola de Primo de Rivera, va tenir un paper destacat en el camp de l’arqueologia com a estret col·laborador de Serra i Ràfols. Aquest deixeble del mestre Bosch i Gimpera va rebre l’encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans de fer una exploració sistemàtica del perímetre de la muralla de Girona, treball que es va dur a terme els anys 1930 i 1931. El llibre Rafael Masó. Arqueòleg analitza el patrimoni artístic, monumental i arqueològic i la catalogació i la salvaguarda del patrimoni en un context gironí d’intel·lectualitat i projecte de país que va de la rauxa modernista a la civilitat noucentista. La idea de renovació urbana, les muralles de Girona i el projecte de passeig arqueològic, la ciutat com un centre d’acció amb un programa cultural definit. La importància i l’interès del llibre recauen, sobretot, en la tasca de descobriment d’un vessant nou en la personalitat de Masó, una qüestió no gens conjuntural, sinó un tema sobre el qual tenia opinions ben formades, ancorades en les seves acurades observacions i que plantejava als experts de l’Institut. La correspondència, per la seva banda, permet deduir que es va continuar treballant en l’estudi detallat del recinte de la Força Vella. A l’apèndix, Nadal i Gil presenten materials sobre el passeig arqueòlogic, els seus orígens, la seva arrencada i la seva evolució, la transcripció íntegra de tota la correspondència que han arribat a localitzar entre Rafael Masó i Josep de C. Serra i Ràfols, i entre aquest i Francesc Riuró. Rafael Masó tenia una idea de conjunt, aspirava a un projecte global d’intervenció en la zona monumental de la ciutat històrica de Girona. El llibre recupera del seu fons professional una còpia d’una instància a l’Ajuntament de Girona sense datar i sense signar en la qual proposa la creació d’una comissió especial “per la formulació d’un inventari d’aquelles coses urbanes que, per sa especial estructuració o pel valor dels seus components, mereixen ésser tractades amb un màxim de respecte”. Tota aquesta aventura, fixada sobre paper en les cartes intercanviades, es va estroncar l’estiu del 1935 amb la mort sobtada de Masó. Tenim el privilegi de ser espectadors d’uns episodis i uns somnis i voluntats d’homes apassionats pel passat de Catalunya, en el moment de l’eclosió de l’arqueologia com a disciplina.