"Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera" al MNAC

El MNAC presenta, del 8 de juliol al 9 d'octubre del 2022, l'exposició Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera. La mostra, comissariada per Andrés Úbeda de los Cobos, exhibeix junts els frescos d’un dels pintors més reconeguts del segle XVII, Annibale Carracci.

Durant la dècada de 1830, els frescos es van arrencar i traspassar a tela, i poc després es van enviar a Espanya. Set dels fragments es va dipositar al Museo del Prado i els altres nou, els que actualment es poden veure al Museu Nacional, a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Es desconeix la localització dels altres tres fragments que falten per completar el conjunt, tot i que sembla que en el seu dia es van dipositar a l'església de Santa Maria de Montserrato, a Roma.

Aquest conjunt de pintura mural d’excepcional importància era, fins ara, poc conegut, degut segurament a la seva dispersió. Les pintures que conserva el Museu Nacional van ser restaurades en diferents campanyes des de 1992. La recent restauració dels fragments que conserva el Prado ha permès finalment que els dos museus puguin abordar junts la seva exposició i estudi i, en col·laboració amb la Galeria Barberini, mostrar-lo també a Roma.

La pintura mural arrencada té una presència molt especial a la col·lecció del Museu Nacional. A les sales d’art romànic, amb les pintures de les esglésies dels Pirineus, a les d’art modern, amb els frescos realitzats per Xavier Nogués per les Galeries Laietanes i, a les sales de Renaixement i barroc, amb els frescos de Carracci. L’exposició permet ara recórrer les diferents alçades de la capella i recrear la seva decoració.

Als primers anys del segle XVII, Annibale Carracci (Bolonia, 1560 – Roma, 1609) es va comprometre amb Juan Enríquez de Herrera a pintar al fresc la capella de la seva família a l’església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma. Carracci va idear tot el conjunt i va arribar a executar alguns frescos abans que el 1605 patís una greu malaltia que el va apartar del projecte i delegar l’execució de les pintures a Francesco Albani. Malgrat que es tracta de l’encàrrec més important rebut per Carracci al final de la seva carrera, aquests frescos, que reprodueixen escenes de la vida de Sant Dídac d’Alcalá, franciscà andalús mort en 1463, son pràcticament desconeguts en el seu conjunt per al gran públic degut , entre altres circumstàncies, a la seva dispersió.

L’arrencament de les pintures dels murs de la capella a causa del deteriorament de l’església, provocà que, dels dinou fragments de pintura mural existents, només setze arribaren a Espanya (set fragments es conserven al Museu Nacional del Prado i nou arribaren a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des d’on van ser dipositats al Museu Nacional d’Art de catalunya), i els tres restants es van dipositar a l’església romana de Santa María de Montserrat, on no van poder ser localitzats.

Allà es va traslladar també la pintura de l’altar, on avui continua. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven –com dipòsit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, on van ingressar oficialment el 9 d’agost de 1851– nou pintures murals: les dues que es situaven a l’exterior per sota de l’accés a la capella, l’Assumpció de la Mare de Déu i el Apòstols al voltant del sepulcre buit de la mare de Déu, i altres quatre, arrencades de les parets laterals de l’interior, la Predicació de sant Dídac, la Curació d’un jove cec, l’Aparició de sant Dídac al seu sepulcre i el Miracle de les roses.

A més, el Museu Nacional compta amb altres tres pintures al fresc que representen al Pare Etern, extret del tancament semiesfèric de la llanterna, a sant Pere i sant Pau, sants que flanquejaven el quadre d’altar al mur tester de la capella. Aquesta pintura de l’altar, pintada a l’oli sobre taula, San Dídac d’Alcalá intercedeix per Diego Enríquez de Herrera, que també forma part de l’exposició, es troba avui a l’església Nacional Española de Santiago y Montserrat. El conjunt del Museo Nacional del Prado està format per set frescos. Els primers son els quatre trapezis que decoraven la volta de la capella i que narren els assumptes relatius a la vida del sant protagonista: Sant Dídac rep almoina, la Refracció miraculosa, Sant Dídac salva al noi adormit al forn i Sant Dídac rep l’hàbit franciscà. A més, el Prado posseeix tres dels ovals que es situaven a les petxines: Sant Llorenç, Sant Francesc i Sant Jaume el Major. Aquestes obres s’exposen per primera vegada desprès de la seva recent restauració.

Juntament amb aquestes pintures s’exposen dibuixos relacionats, estampes que reprodueixen els fragments perduts i llibres d’exèquies dels reis d’Espanya on es reprodueix l’interior de l’església.