Els migdies d’Afeli apunta a la qüestió d’anar més enllà del planeta Terra per conquerir nous espais; així, especula amb un viatge cap a l’afeli, lluny del Sol, on no arriba la llum. El punt de partida és una investigació de més d’una dotzena d’anys. En aquesta mostra individual de Rubèn Verdú, la gran peça de nova creació produïda a Hangar – una videoinstal·lació interactiva i immersiva que juga amb el visitant– entra en diàleg amb peces antigues que l’artista recupera i reactiva.
Per Verdú, el món literari és també un espai on potencialment exposar obres d’art. Aquesta metodologia literària li permet actualitzar el concepte d’art conceptual, ja que amb aquest exercici aconsegueix completar una obra d’art sense donar-li matèria, mantenint-la en un terreny purament especulatiu. Primerament, trobem un pròleg format per set peces que ens introdueixen a la gran peça central. Es tracta de set ècfrasis, descripcions literàries d’obres d’art. Per a l’ocasió, l’artista ha intervingut set novel·les de ciència-ficció d’autores i autors que a través d’aquest gènere no només plantegen qüestions fantàstiques sinó que tenen una profunda dimensió filosòfica, “més de pensament que de ficció”: L’home que va caure a la Terra, de Walter Tevis; Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin; Alba, d’Octavia E. Butler; Aurora, de Kim Stanley Robinson; Borne, de Jeff VanderMeer; La Klara i el Sol, de Kazuo Ishiguro, i Solaris, de Stanislaw Lem.
“Intento explorar la validesa de l’art dins de la ciència-ficció.” L’artista es posa a la pell de tots aquests autors per intervenir-ne un fragmenti inserir-hi obres d’art. A la novel·la de Walter Trevis, per exemple, hi descobrim unes escultures de porcellana de la casa Lladró. Les novel·les escollides, igual que el títol de la mostra, són una referència més o menys velada al Sol. És, en certa manera, una proposta icariana que ens convida a acostar-nos al gran astre malgrat els riscos. Alhora, es pregunta quin serà el futur de l’art i les pràctiques artístiques. Rubèn Verdú es mou a cavall entre la pràctica artística, la investigació i l’escriptura sobre i des de l’art. És també fundador de PeepingMonster. Els seus treballs estan totalment afectats per l’extrema ubiqüitat del visual. Tal com afirma l’artista, estem sotmesos a la “disciplina de l’ull”, una espècie de determinisme instintiu que ens imposa la mirada.