Andorra, a la Biennale amb Philippe Shangti

Venècia celebra enguany la 58a edició de la biennal d’art. En aquesta ocasió, Andorra presenta al seu pavelló un relat plàstic que vol sacsejar la consciència col·lectiva, a càrrec de l’artista Philippe Shangti (Tolosa de Llenguadoc, 1983) i la comissària Eva Martínez Zoe. El projecte, titulat El futur és ara, obre la porta a entrar en l’univers creatiu de Shangti, on la realitat se sotmet a l’anàlisi i la crítica, amb un llenguatge visual hiperestetitzat. Tot i que el pavelló funciona com una instal·lació d’instal·lacions, el recorregut expositiu traçat per Zoe i Shangti juga amb un seguit d’escenes successives pensades per ser analitzades d’una en una per copsar totes les capes de significat de l’obra.  De Sant Tropetz a Andorra. Philippe Shangti, abans d’entrar en el món de l’art, va passar una etapa treballant de model, mentre desenvolupava paral·lelament el seu interès per la fotografia. De fet, en la seva obra trobem vestigis de la seva etapa com a mannequin, tant pel que fa al llenguatge visual com a la presència de models en les seves peces. El punt d’inflexió en la carrera de Shangti es va donar en el moment que un adinerat dissenyador establert a Sant Tropetz el va encoratjar a dedicar-se plenament al seu vessant artístic i no abandonar-lo mai. Això va propiciar una estada a la famosa vila de la Costa Blava durant pràcticament una dècada, fins que el 2016 es va traslladar al Principat d’Andorra, a la Massana, on ara està establert.   Del seu pas pel món del modelatge i de la seva estança al cor de l’opulència de la jet set de la Costa Blava, Shangti es va impregnar de la hiperrealitat que es viu a Sant Tropetz. Iots desproporcionats s’amunteguen al passeig marítim mentre supercotxes que amb prou feines poden girar pels minúsculs carrers de l’antiga vila de pescadors competeixen per veure qui mostra més sumptuositat. Aquesta retòrica de l’excés ha arrelat en el vocabulari de l’artista i, de fet, en moltes de les seves obres empra directament logotips de marques i elements de luxe propis d’aquest context.  D’Andorra a Venècia. Recentment (fins al 23 d’abril), Shangti ha mostrat a Caldea una exposició titulada Art is my hope”(l’art és la meva esperança), en què sintetitza el seu imaginari visual, que sens dubte l’ha portat fins al projecte que veurem exposat a la cita de l’art italiana. No obstant això, el projecte de la biennal, El futur és ara, té un marcat caràcter reivindicatiu i un elevat component crític (no exempt de sentit de l’humor) vers el sistema en què vivim.  L’obra de Philippe Shangti es fonamenta en l’ús d’un llenguatge propi del sistema capitalista neoliberal, que va més enllà del que podem considerar com a pop. De la mateixa manera en què les grans empreses publicitàries contracten models i creen dispositius visuals amb el propòsit únic de generar consum, l’artista tolosà treballa amb models i crea l’altra cara de la moneda de la retòrica del consum, la seva antítesi. L’artista troba en el consumisme desbocat un ús pervers de les imatges i el seu efecte en la ment de l’espectador, que, d’una banda, alimenta les pulsions més destructives –tant amb l’entorn com amb la pròpia espècie– de l’ésser humà i, de l’altra, forma part de la maquinària de producció que de mica en mica consumeix l’únic planeta on podem viure.  Altrament, Philippe Shangti no és aliè a l’entorn visual propi del capitalisme salvatge que critica; les xarxes socials i els mitjans de comunicació de masses han canviat la manera com ens relacionem amb les imatges. El sistema absorbeix pantagruèlicament aquest fet, i l’incorpora a la seva retòrica del consum: ara les imatges ens arriben, llancívoles, com projectils que tenen l’objectiu de generar un impacte que romangui a la ment del receptor perquè, més endavant, aquest consumeixi. L’objectiu de Shangti és invertir el signe de les imatges: que el receptor prengui consciència en lloc de ser anul·lat per l’impuls consumista.  El futur serà ara (tard o d’hora). El futur és ara planteja, a més del ja citat metallenguatge de crítica al sistema, reflexions en profunditat sobre el nostre modus vivendi, fins al punt de formular algunes preguntes incòmodes: quin és el preu que estem disposats a pagar pel progrés? El preu que ja estem pagant i que comença a esdevenir una hipoteca és la degradació ecològica del planeta –obres com ara Goddess of Oxygen hi apel·len directament–. També ho paguem amb la deshumanització que comporta la superficialitat de la vida a les xarxes socials, on s’amunteguen les imatges hyper-trash, que tenen una funció narcotitzant dels sentits i de l’esperit crític.  El pavelló andorrà pretén presentar-se com “una sorpresa provocadora i alhora glamurosa”, segons la comissària Zoe. A partir d’aquesta sorpresa, que juga amb els límits del kitsch i la hipertròfia del pop, la intenció del conjunt és sacsejar la consciència de l’espectador, que aquest quedi impactat i marcat com queda després d’una bona campanya publicitària. Potser aquest impacte aconseguirà de mica en mica generar la consciència de canvi necessària per redreçar el curs de la humanitat; de moment sabem que des del seu estudi andorrà –amb els seus 15 col·laboradors, la majoria del Principat– Shangti té l’esperança que, tard o d’hora, el món s’adoni que el futur comença ara mateix.  A la imatge, Philippe Shangti. © Àlex Tena. Government of Andorra. Cedida pel Government of Andorra.