"Púbol de Gala. Il·lusió i realitat", nova exposició temporal al Castell Gala Dalí

El passat 16 de juny es va presentar la nova exposició temporal  titulada Púbol de Gala. Il·lusió i realitat, l’exposició de Púbol de 2022 al Castell Gala Dalí de Púbol, que mostra els treballs d’interiorisme i paisatgisme que Dalí va dissenyar per al refugi de Gala. L’acte, que va anar a càrrec de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra, i de Bea Crespo, comissària adjunta i membre del Centre d’Estudis Dalinians. 

El títol Púbol de Gala. Il·lusió i realitat parteix del nom que dona el mateix Dalí a un dels pergamins que conformen la tauleta-claraboia de la Sala del Piano del Castell. Enguany, el punt de partida és Gala. Gala, i Púbol en tant que imatge de Gala. La dama del Castell a qui Dalí porta amb els ulls tapats a Púbol, on li ofereix el castell com a regal i ella accepta amb la sola condició que només pot visitar-la per invitació escrita. En aquesta exposició es parteix d’un retrat de Gala, un retrat enigmàtic sobre coure, un coure que li atorga una lluminositat diferent de la de la tela. Aquesta pintura, de l’entorn de 1976, es va presentar per primera vegada a la Galerie André François Petit de Paris el 1977 i l’any següent, al museu Guggenheim de Nova York. 

Al diari The American Weekly de 9 de gener de 1938, Dalí representa un castell que podria ser una premonició de la promesa de regal que li va fer a Gala: un castell per als amants, i per a la dama, que cerca de manera obsessiva la solitud i també la llibertat. 

Pel que fa a les seccions d’aquesta exposició, la primera part de la mostra es defineix com «La il·lusió». S’hi exposen dibuixos relacionats amb el Castell que projecten Gala i Dalí. En alguns dels esbossos, no exposats mai abans, hi apareix una Gala idealitzada en la glorieta, en el jardí o amb un xiprer i el símbol heràldic i reial de la flor de lis. Contempla les roses que li evoquen la seva infantesa a Crimea. Gala envoltada de trompe-l’œils que tan bé defineixen Púbol i aquesta dicotomia il·lusió/realitat que envolta sempre el binomi Gala/Dalí. 

També es pot descobrir una Gala que ens remet a la dama d’un fresc del Palazzo Borromeo de Milà, conegut com Il gioco della palla (El joc de la pilota) i datat probablement entre 1445 i 1450. Ens recorda la influència dels palazzi italians i dels châteaux francesos a l’hora de projectar Púbol. 

En el segon àmbit, es presenta «la realitat» amb el retrat de Gala sobre coure, acompanyat del vestit i el collaret, i la foto amb incisions que va servir de model per a la pintura i que ens mostra el procés de creació de Dalí. Un retrat d’una Gala real, enquadrada en una tela que és una il·lusió òptica amb un fons trompe-l’œil, que podria ser Púbol, que observa l’inexorable pas del temps. 

El plantejament expositiu d’aquesta mostra ens situa davant la dualitat il·lusió-realitat. Ens incita a recomençar la visita per la sala 1 del Castell i verificar sobre el terreny allò que Dalí va projectar des del seu estudi. Paral·lelament, la imatge de Gala dels dibuixos i el seu retrat hiperrealista ens parlen de la il·lusió del temps que traspua en tots els recursos decoratius. Cada un dels dibuixos reforcen la sensació que la casa-castell de Púbol, a diferència de la casa-taller de Portlligat, és una cambra pròpia per a Gala on el temps s’atura i es retroba. 

L’amor per Itàlia com a teló de fons 

La promesa de Dalí, durant un viatge a Itàlia als anys trenta, de regalar-li a Gala un castell a la Toscana, es concreta, als setanta, al Baix Empordà. La fascinació compartida per Itàlia es veu reflectida a Púbol, tant als exteriors com als interiors. Caminant pel jardí, es poden admirar els elefants de potes llargues que Dalí transforma partint de l’elefant amb obelisc de Bernini, i que recorda el Parco dei Mostri de Bomarzo, a prop de Roma. Dalí es va enamorar d’aquest lloc i de les seves escultures fins al punt d’arribar a expressar el seu desig de comprar-lo. 

A l’interior també es poden admirar les falses perspectives del Castell. Servint-se d’un joc de trompe-l’œil que es manifesta en els tapa-radiadors, les portes o el sostre, es crea en el visitant la sensació d’estar en un castell encantat que amaga espais misteriosos. Les influències d’Itàlia s’eternitzen a la Sala dels Escuts, que recupera l’òcul de la Camera degli Sposi del Palazzo Ducale de Màntua realitzat per Mantegna. Decorant el sostre del Castell de Púbol, Dalí vol complaure Gala i fer-se present. 

Segons fonts de la Fundació Gala-Dalí l’objectiu principal d’aquesta mostra és “que permeti al visitant endinsar-se en un món particular, mític i real, poètic, que parla de Gala i de Dalí, i d’un univers creatiu i vital propi, singular, escenogràfic. Gala vista per Dalí i vista per si mateixa o tal com ella volia que la veiéssim, entre la il·lusió de ser i la realitat d’existir”. 

La mostra  es podrà veure fins al 6 de gener del 2023 de dimarts a diumenge de 10:30 a 18:00 hores de la tarda.