banner-elscatala-817x88px
Introducció a Tosquelles, un assaig visual de Carles Guerra

Exposicions

Introducció a Tosquelles, un assaig visual de Carles Guerra

Fins al 22 de juny del 2022

Eudald Camps tarragona - 20/06/22
BONART_BANNER-POSTECTURA-180X180Baner_Subirachs_Bonart_360x356

Qualsevol esforç descentralitzador és sempre molt lloable, encara més si va dirigit a reconèixer el que va ser un centre alternatiu, com ara la Reus prebèl·lica (anys trenta del segle passat, amb la Mancomunitat i la Segona República encara vigents) que, gràcies a figures com Emili Mira (mentor de Tosquelles), posaria les bases de la psiquiatria moderna. De fet, més que posar les bases, el que farien figures com el mateix Tosquelles és atansar les qüestions referents a la salut mental a la resta de qüestions que afecten la condició humana, començant per les mèdiques, és clar, però acabant per les polítiques i les culturals.

En aquest sentit, explica Carles Guerra, a Reus Tosquelles va saber relacionar l’avantguarda psiquiàtrica i l’avantguarda cultural, com ho mostren els seus vincles amb el Bloc Obrer Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). En tot cas, i en continuïtat amb l’etapa catalana, el període clau en la definició de les aportacions que atorgaran un paper revolucionari a Tosquelles és el seu pas per l’hospital de Saint-Alban-sur-Limagnole, entre el 1940 i el 1962. Allí coincidí amb el Dr. Lucien Bonnafé, el poeta surrealista Paul Éluard, el teòric del dadaisme Tristan Tzara, el metge, filòsof i historiador de la bogeria George Canguilhem, així com l’escriptor, psiquiatre i crític del colonialisme Frantz Fanon, tots ells noms associats a les avantguardes culturals i polítiques així com a la crítica institucional de la medicina i la psiquiatria. 

L’exposició del Museu d’Art Modern de Tarragona és un preludi a la resta d’exposicions que es dedicaran a Tosquelles i, justament per això, adopta un format intimista proper a l’àlbum familiar que Guerra espigola a la recerca d’aquelles traces definitòries de la subtil però prolífica personalitat del psiquiatre reusenc: “Tosquelles –comenta el comissari en to humorístic– és una mica com aquells personatges límit de Woody Allen que transiten per tot el segle XX.”

L’origen del projecte, en qualsevol cas, cal situar-lo al 2017. És en aquell moment que la Dra. Joana Masó, com a investigadora de la Universitat de Barcelona, i el mateix Carles Guerra, aleshores director de la Fundació Antoni Tàpies, inicien i organitzen una recerca de gran abast per recuperar la figura del metge i intel·lectual català. Aquesta investigació, sota el títol El llegat oblidat de Francesc Tosquelles, rep l’ajut econòmic de Cellex / Fundació Pere Mir-Puig, un suport que permet un conveni de col·laboració a tres bandes (Fundació Cellex / Pere Mir-Puig, Universitat de Barcelona i Fundació Antoni Tàpies). Gràcies a aquests anys de recerca prèvia, s’ha pogut aprofundir en les aportacions científiques i intel·lectuals de Tosquelles, en la recuperació, traducció i edició dels seus textos, així com en el coneixement dels entorns mèdics i intel·lectuals que el van marcar en diferents períodes de la seva trajectòria en psicoteràpia

Eudald Camps

Llicenciat en Filosofia i en Història de l’Art, és crític d’art del Diari de Girona des de 1999 i comissari independent. Col·labora (o ha col·laborat) de forma regular en diferents mitjans especialitzats en art contemporani, també en ràdio (COM i CAT Ràdio) i televisió (TV2), o en  revistes com Papers d’Art de la Fundació Espais d’Art Contemporani de Girona, la Revista de Girona, la revista d’art i filosofia Outer Horizons, la revista cultural Contagi, El Temps de les Arts, A-Desk o la revista Bonart. Com a docent, ha participat en seminaris i conferències a la UAB, al C.C. la Mercè o a la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, entre altres. A nivell bibliogràfic, és autor de nombrosos catàlegs monogràfics i del llibre de fotografia Projeccions, interiors amb artista editat el 2008 per Caixa de Girona. L’any 2015 va participar com a professor convidat al Corso di Teorie dell’architettura dirigit per Renato Bocchi a la Universitat de Venècia (IUAV). 

Et poden
Interessar
...

728x90