"Bellesa i valor: els diners tribals africans" exhibeix una irrepetible col·lecció de monedes tribals africanes

El Museu Casa de la Moneda de Madrid inaugura el 16 de juny a les 19 h. Bellesa i valor: els diners tribals africans, exposició que aplega una original col·lecció de monedes tribals africanes. Més de 200 peces –entre elles cauris, comptes de vidre, lingots, teixits, armes, estris agrícoles i instruments musicals– mostren la riquesa artística del bescanvi en les cultures i economies africanes. Amb aquesta exposició es pretén reivindicar la importància de les cultures africanes a la història dels diners i dels sistemes monetaris alternatius per fer pagaments, transaccions i intercanvis i, a través d'elles, comprendre millor els pobles que les van utilitzar.

L'ús de diners en les diferents configuracions és un reflex de la societat, les creences, la cultura, l'economia, i fins i tot del propi desenvolupament tecnològic. La finalitat d'aquesta exposició és donar una visió de la moneda tribal africana, no només tenint-ne en compte la forma i el valor, sinó també la qualitat estètica i artística de les peces.

Els diners no han estat sempre com els coneixem actualment o sigui la moneda metàl·lica legal encunyada i al llarg de la història ha adoptat diferents aspectes. S'ha emprat tot tipus de metalls, bé al pes o bé manufacturats, en forma de barres i lingots, ornaments, utensilis agrícoles, instruments musicals o armes, sense oblidar altres materials com mercaderies agrícoles, peces de roba, pedres, petxines o comptes de vidre. Però, en general, resultaven idonis aquells objectes que eren duradors, manejables, fàcils de reconèixer, emmagatzemar i transportar, comptar i mesurar o transformar i dividir.

A l'Àfrica profunda, la moneda occidental no es va començar a admetre en alguns pagaments fins al segle XVI, és a dir, amb l'arribada dels comerciants europeus, però, de fet, els diners tribals eren els únics acceptats al mercadeig del dia a dia. Diferents objectes-moneda que variaven en funció de la seva pròpia tradició material, però tenien en comú el fet que la comunitat que els utilitzava els atorgava un valor econòmic, social o sagrat, facilitant-los les funcions tradicionals dels diners. L'interès estètic i el refinament de les formes van convertir aquestes monedes en objectes desitjats.

El criteri expositiu s'articula en àmbits que responen a la tipologia de cada moneda: la forma ve determinada per l'objecte o pel material de procedència: moneda mercaderia (teixits, pedres, petxines, grans de vidre, llavors...) i moneda de metall (barres i lingots, joies i ornamentació, utensilis del camp, instruments musicals i armes). Majoritàriament, les formes responen al grup humà, col·lectiu o tribu que les produeix que identifiquen una identitat. Però cal tenir en compte que les peces s'atribueixen a cultures determinades –normalment es tendeix a donar el seu origen al grup on s'ha recollit–, encara que aquestes mateixes peces circulaven amb relativa facilitat per territoris propers. Sens dubte, els grups ètnics existeixen, però cal ser curosos a l'hora d'analitzar-los en la fluïdesa geogràfica i temporal, mentre aquests grups es fusionen, barregen, evolucionen o desapareixen. Per tant, la relació estil-ètnia es produeix de moltes maneres: tant poden correspondre diferents estils a una ètnia com a diferents ètnies poden produir un mateix estil.

La mostra, comissariada per Joan Gil Gregorio, es podrà visitar fins al novembre del 2022.