Gabriel Cualladó, essencial, a La Pedrera

La Fundació Catalunya-La Pedrera de Barcelona presenta fins al 30 de juny del 2019 una expsició de Gabriel Cualladó. Professionalment es dedicava al món del transport. I, en les hores lliures, es perdia amb la seva càmera i els amics per retratar imatges del carrer, imatges dures... Ha estat un referent de la fotografia a l’Estat. L’any 1994 va guanyar el Premio Nacional de Fotografía. De fet, les seves imatges conversen amb l’espectador. Va captar imatges impactants que queden molt ben reflectides en l’exposició que es pot veure a La Pedrera. Gabriel Cualladó va néixer a València l’any 1925 i va morir a Madrid el 2003. Ha estat, i és, un dels noms indiscutibles del moviment de renovació de la fotografia a l’Estat en la segona meitat del segle XX. Amb aquesta exposició s’actualitza de manera evident el coneixement de l’obra d’un fotògraf que va entrar a la Real Sociedad Fotográfica l’any 1956 i que un any més tard es va incorporar al grup AFAL. Va ser el 1957 quan Cualladó va organitzar a la Sala de la Librería Abril la que va ser la seva primera exposició forgràfica. Allà es van poder veure fotografies del seu amic Paco Gómez, de Rafael Romero i José Aguilar. Paco Gómez, que es va comprar la seva primera càmera als anys cinquanta, va ser el protagonista d’un llibre de Paco Gómez que va publicar l’any 1997 després de la mort del fotògraf. Va por ti és el títol d’aquest llibre, que recull la trajectòria d’una persona que ha fet possible entendre la història de la fotografia. Les obres que presenta la mostra són vintage, originals supervisades pel mateix fotògraf, de diferents col·leccions privades. Els amants de la imatge tenen, doncs, una cita a La Pedrera. S’hi podrà veure el treball d’aquest valencià que va conèixer el 1958 els fotògrafs Gerardo Vielba, Ramon Masats, Francisco Ontañón i que junts van formar el grup Palangana, posteriorment denominat l’Escola de Madrid. Va començar treballant amb una càmera Capta i, anys més tard, va adquirir una Retina, que més tard va camviar per una Rolleiflex. Com molts artistes de la seva generació, va tractar d’introduir en la seva obra el neorealisme italià. Cualladó té obres en col·leccions particulars i en diversos museus, entre d’altres, el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, l’IVAM de València, el Museu de Fotografia, Cinema i Televisió de Bradford, al Regne Unit, el Center for Creative Photography de la Universitat de Tucson, a Arizona... Ha estat guardonat per la Biblioteca Nacional de París, pel Museu Fodor d’Amsterdam, la Diputació de València i el Cercle de Belles Arts de Madrid. L’obra de Cualladó destil·la una personalitat pròpia i destaca entre els seus companys de generació per haver impregnat d’humanisme la realitat de la postguerra.