Museu de Ceret: L'univers poètic de Chagall

El Museu d’Art Modern de Ceret exposa fins al 26 de maig l'Univers poètic de Chagall. Marc Chagall (Vitebsk, 1887 - Sant Pau de Vença, 1985) ha estat un dels grans pintors de la modernitat. D’origen rus i fill d’una família jueva lituana, la seva obra travessa per les inquietuds de les avantguardes sense que puguem afiliar-lo a cap moviment concret, malgrat passar per moments més propers al fauvisme, al cubisme, al surrealisme o a l’expressionisme. Però Chagall és un narrador de somnis, emocions i sentiments religiosos i humans que expressa amb moviment, ritme i color, i des d’una figuració inconfusible que barreja cel i terra, homes i animals, realitats i somnis, cels nocturns i diürns, colors vius que s’engargussen en espirals tot creant un moviment d’efecte poètic. El circ, l’amor, les crucifixions, els àngels, les núvies, la festa, els violinistes o els autoretrats farceixen les notes d’humanitat de les obres d’aquest pintor, que van ser considerades pels nazis “art degenerat”. Emigrà a París el 1910, retornà a Rússia per barallar-se amb els artistes de la Revolució russa, especialment amb Malèvitx, però el 1924 el trobem a Alemanya, des d’on passarà de nou a França i finalment als Estats Units, fugint de la Segona Guerra Mundial. El 1948 el trobem novament a França i s’estableix a Niça, on hi ha el Musée National Marc Chagall, d’on procedeixen les litografies que s’exposen ara al Museu d’Art Modern de Ceret. Marc Chagall practica la litografia en color, una tècnica en la qual s’endinsa al seu retorn a Europa incorporant el color pur al dibuix. Les litografies exposades les executa el 1980 per encàrrec d’Aimé Maeght, el seu galerista. Chagall, que estimava les arts aplicades, no només va practicar el dibuix i la pintura, sinó també el gravat, la ceràmica i el vitrall. Charles Sorlier, mestre litògraf del taller de Fernand Mourlot descriu l’obra litogràfica de Chagall com “la couleur tombée du ciel” (el color caigut del cel). El mateix Marc Chagall reconeix que li hauria faltat alguna cosa si no hagués practicat el gravat: “Il me semble que quelque chose m’aurait manqué si, à part la couleur, je ne m’étais pas occupé aussi, à un moment de ma vie des gravures et des lithographies.” La iconografia de Chagall no fa diferències entre les diverses tècniques que practica i sempre és la mateixa, una poètica que fusiona en la memòria els records d’infantesa, la vida camperola, la imatgeria del folklore popular rus, que fa conviure amb alè poètic la realitat i la fantasia, la irracionalitat i el subconscient. La música, el circ i el joc inspiren les primeres creacions d’aquest artista brillant en el color, que aprèn la lliçó fauvista, que no abandona. L’espai pictòric constitueix un cosmos terrenal i celestial en el qual tot fluctua, tot és en un mateix pla on es desenvolupen aquestes imatges de somni. En les litografies exposades manté els temes que l’han fascinat tota la vida: els animals, les flors, l’amor, els records de la terra russa i els paisatges i els cels de París. Els colors hi prenen uns tons pastel més suaus que en els llenços, sempre amables i alegres, però carregats de significats simbòlics. El Museu d’Art Modern de Ceret conserva en dipòsit del Centre Pompidou i fruit de la dació Chagall una pintura magnífica del pintor: Les gens du voyage (1968), que és la peça d’honor d’aquesta exposició. C-om altres pintures rellevants de Chagall, fa un maridatge entre la música, el color, els homes, els animals, en una síntesi pictòrica de resultats poètics. A la imatge, Marc Chagall. Les gens du voyage.