Homenatge a Picasso i Guillem Viladot a Espais Volart de la Fundació Vila Casas

La Fundació Vila Casas va presentar la nova temporada expositiva als Espais Volart amb dues exposicions: Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972 i Guillem Viladot, L’experimentació incessant. 

L'exposició Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972 mostra una impressionant col·lecció de 400 tapets, que ha adquirit recentment la Fundació Vila Casas i que han estat intervinguts per més de 270 autors nacionals i internacionals amb motiu dels atemptats contra el nom de Pablo Picasso quan l’artista va cumplir els 90 anys. Aquests atacs van encoratjar iniciatives privades i sovint clandestines per desagreujar l’artista, com ara el projecte expositiu impulsat pel galerista Santiago Palet. 

© Virginia Kleer

La mostra ha estat comissariada per Nadia Hernández Henche, que ha volgut recuperar la memòria d’aquests atemptats posant de manifest aquesta acció unitària, juntament amb els esdeveniments que constitueixen un fragment de la història de Picasso a Barcelona. 

A l'any 1971, amb el norantè aniversari de Picasso, l’artista va tenir una gran visibilitat en l’àmbit internacional i es va consolidar com a símbol de llibertat per alguns, i subversió i personificació de l’antifranquisme per altres. A més,  n’hi havia qui consideraven que la sèrie Sueño y mentira de Franco era “un insulto a la más alta autoridad de la nación”. Per aquesta sèrie de motius, l’artista va ser objectiu d’una sèrie d’atemptats de grups d’ultradreta perpetrats contra llibreries i galeries d’art que volien celebrar l’aniversari de Picasso. 

Alguns del exemples més rellevants d’aquests atemptats són l’atac d’un grup d’ultradreta a la  galería Theo de Madrid, un incendi a la galería Taller de Picasso a Barcelona, etc… 

Per la seva banda, al galerista Santiago Palet se li va acudir la idea d’un homenatge de desgreuge al pintor per part d’artistes visuals, músics, escriptors, personalitats del cinema i el teatre que van ser convidats a creat un tapet (peça de cotó amb puntes) dedicat a Picasso. Un any més tard, aquestes obres van ser exposades a Vallauris en la mostra 1er. Recontre International d’Hommage à Picasso. Alguns dels autors dels tapets són Rafael Alberti, Joan Brossa, Alexander Calder, Pau Casals, Equipo Crónica, Sonia Delaunay, Juan Genovés, Hans Hartung, Wilfredo Lam, Joan Miró, Pablo Neruda i Antoni Tàpies, entre altres. 

Segons Nadia Hernández, “la primera tasca va ser identificar aquests tapets, que no ha estat una feina gens senzilla. En total se n’han indetificat 280 de creadors nacionals i internacionals”i també ha assenyalat que “cal esmentar aquí la imprescindible funció del col·leccionisme com a agent de preservació dels objectius i la seva memòria. Cal parlar de dos col.leccionistes: el primer propietari, Gianni Figueres, qui va adquirir el conjunt de tapets durant els anys vuitanta per ubicar-lo en el nou hotel que estava construint a l’Empordà. En va fer un inventari i en recuperà la memòria. Després de la seva mort, l’hotel fou venut i les obres emmagatzamades. Antoni Vila Casas, coneixedor d’aquesta situació, es va fer amb la col.lecció en un esforç que n’ha evitat la dispersió i ha assegurat la conservació com a part del fons de la Fundació Vila Casas”. 

Guillem Viladot, l’experimentació incessant 

En motiu de la celebració de l’Any Viladot, la Fundació Vila Casas ha celebrat una segona exposició als Espais Volart titulada Guillem Viladot, l’experimentació incessant que ha estat comissariada per Pau Minguet i que té com a objectiu recuperar la trajectòria de Guillem Viladot (1922-1999). 

Viladot va ser membre d’una nissaga de farmacèutics d’Agramunt, i va combinar el seu ofici d’apotecari amb una frenètica activitat en el camp de les lletres i de les arts visuals. Des de la capital de la Ribera de Sió va construir una vasta obra poètica, narrativa i objectual. També es va relacionar amb el món cultural català des dels anys cinquanta, tot establint forts lligams amb els personatges del moment. A partir de finals dels anys seixanta va crear, des d’Agramunt, Lo Pardal, una editorial de poesía experimental i un museu amb el mateix nom amb totes les obres que anava realitzant. 

Al 1980 va exposar a la Galeria Maeght de Barcelona la seva sèrie  més rellevant Iconografies de l’ús i de l’oci. 

La mostra dels Espais Volart consta d’una selecció de 116 obres que es presenten en 10 àmbits expositius. Aquestes seccions permeten que el públic pugui endinsar-se en el món de Viladot a través de diverses sèries, temes, llenguatges o aspectes que fan possible analitzar la seva producció des d’un punt de vista col.lectiu i que ajuden a entendre la seva desbordant creativitat.  Pau Minguet ha comentat que “molt difícilment seriem capaços de trobar un sentit cronològic a l’obra de Viladot, d’intentar esbrinar-hi etapes, constàncies i inquietuds veritables”. 

Pel que fa a la vessant literària de l’artista, la mostra inclou una selecció de 16 publicacions que acompañen els diversos àmbits i que es complementen amb uns punts sonors des d’on ressonen fragments dels llibres recitats per la compañía Cassigalls de Juneda, que ha donat veu al seu creador. 

Pel que fa al disseny expositiu ens proposa una referència al poema concret Formes de vida, que va inspirar també una reinterpretació formal i conceptual al part de la Riella d’Agramunt, on cinc peces tridimensionals de gran volum esdevenen el poema central d’aquest espai públic que integra l’univers poètic i plàstic de l’artista. 

Els àmbits expositius que configuren aquesta mostra són la Ruralitat, Pedres de riu, Collage, Inconografies de l’ús i de l’oci, Self, Retalls, Objectes musicals i Pintures. 

Aquestes dues exposicions es podràn visitar fins al 2 d’octubre del 2022.