"Gir gràfic. Com al mur l'heura" recorre les iniciatives gràfiques a l'Amèrica Llatina

Gir gràfic. Com al mur l'heura, exposició que es podrà visitar al Museu Reina Sofia del 18 de maig al 13 d'octubre, reuneix les iniciatives gràfiques realitzades a Llatinoamèrica i els EUA des de 1960 fins avui. L'exposició, fruit d'un llarg procés de recerca col·lectiva duta a terme per la Xarxa de Conceptualismes del Sud en col·laboració amb el Museu Reina Sofía, proposa un recorregut per les iniciatives gràfiques que han confrontat contextos d'urgències políticament opressius a l'Amèrica Llatina, tot articulant estratègies de transformació i de resistència que van canviar radicalment les maneres de fer, la seva manera d'establir vincles intersubjectius, de construir comunitats i, fins i tot, la circulació pròpia dels suports gràfics.

Amb l'objectiu d'indagar com aquests procediments col·lectius van visibilitzar les diferents demandes socials, l'exposició reuneix una àmplia selecció d'aquests materials i consignes de circulació ràpida i eficaç fora del camp de l'art, de diverses procedències i latituds, que tenen en comú tant la precarietat dels components i dels mitjans, com el seu potencial gràfic i de distribució que els activa com a revulsius revolucionaris. En aquest sentit, moviments pro drets indígenes, lluites per la memòria de les víctimes de les dictadures a Xile, Argentina, Perú o Uruguai, activismes queer o feminismes, s'entrecreuen i s'alcen com a productors de cartells i pancartes, samarretes, intervencions al espai urbà, performances o accions de carrer, que conformen un complex conjunt d'experiències travessades per lligams de solidaritat, afinitat i influència entre els diversos països tractats. Així, la mostra entén la noció de gràfica en un sentit expandit i la idea de gir com a revolta, desafiament al poder i inversió del que s'ha donat. Des d'espais de conversa, consultius i deliberatius s'atenen els vincles entre art i política impulsats per col·lectius —com ara AIDA, Alvorada, Cromoactivismo, Fugitivas del Desierto, Iconoclasistas, La Voz de la Mujer, entre d'altres— i artistes, de vegades reconeguts com Julio Le Parc o Luis Felipe Noé, i altres vegades anònims, mostra inexorable de la manifestació popular.