"Eladio Aguilera. Para hacer poemas, no se bebe agua" a la Fundació Arranz Bravo

La Fundació Arranz Bravo inaugura el 12 de maig l'exposició Eladio Aguilera. Para hacer poemas, no se bebe agua, comissariada per Albert Mercadé i que es podrà visitar fins al 15 de setembre del 2022.

Para hacer poemas, no se bebe agua és un projecte que reflexiona sobre un dels espais per excel·lència de l’art: els bars, els cafès, les tavernes, els bistrots. De Viena a Montmartre, del Raval a Montjuic, en el nostre imagi- nari col·lectiu la història d’aquests enclaus està lligada a l'efervescència artística i cultural d'una ciutat. Els bars són llocs de reunió i parlament, on es genera discurs des de l’intercanvi dialèctic i emocional entre coneguts i nouvinguts. Allà la comunicació flueix gràcies a la intervenció callada d’un convidat líquid: l’alcohol. Així ho cantava la famosa vocalista francesa Barbara: Pour faire des poèmes, on boit pas de l’eau (‘Per a fer poemes, no ens cal l’aigua’)-, en la seva cançó L’Absinthe (1972) que dedica als poetes Arthur Rimbaud i Paul Verlaine i la seva relació amb la “fada verda”. En el nostre relat cultural l'alcohol està relacionat amb els artistes gairebé més que amb l'art, com ho està amb la vida.

L’exposició vol ser un catàleg d’imatges i objectes sobre la infrastructura etílica d’un bar. Gots, cadires, taules, tiradors, botelles contenen un especial poder contenidor de desig: la promesa de felicitat canalitzada a través d’un objecte i l’experiència alliberadora que li atorguem. Convivint entre objectes, gent diverses es coneixen i generen coneixement. En aquest sentit, el bar és un espai de gimnàs emocional i cultural sacralitzat.

La instal·lació incorpora una sèrie de pintures que fan el guiny a episodis artístics en que s’entrecreuen alcohol, producció artística i l’experiència personal de l’artista. Els relats personals dels artistes són destil·lats en forma d’imatge, desvelant la presència de creadors com Joseph Beuys, Martin Kippenberger o Margherite Duras. Així, mentre l’artista alemany apareix a l’exterior, mig nu i vital, l’escriptora francesa es presenta recollida en la solitud de la cuina amb unes flors que remeten a la seva tomba de Montparnasse. La sèrie neix d’una estada d’Eladio Aguilera a París, de finals del 2020, en que l’artista, privat de les relacions socials com a conseqüència de la pandèmia, s’interessà per les biografies de diferents creadors francesos traspassats i enterrats en els cementiris de la capital.