banner-elscatala-817x88px
\

Exposicions

"Adolf Mas. Els ulls de Barcelona": El llenguatge de la instantaneïtat

Eude, genericBaner_Esteva_Bonart_360x356

Ara fa un any, el KBr va inaugurar una línia d’exposicions adreçada a la fotografia catalana. El tret de sortida el va donar la col·lecció de daguerreotips del CRDI de Girona, i amb ella el flamant centre de la fotografia de la Vila Olímpica ens recordava les possibilitats que hi ha a l’hora d’exposar el patrimoni fotogràfic local, car de veure des de fa uns anys, si deixem al marge la pedra que sempre pica l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 

Ara és el torn d’Adolf Mas. Els ulls de Barcelona, la segona exposició d’aquest full de ruta anual i que proposa al públic una nova perspectiva sobre un fotògraf ja àmpliament reconegut i, també, encasellat, sobretot entre els especialistes. Es tracta d’una exposició amb tesi en el sentit literal de l’expressió. La seva comissària, Carmen Perrotta, es va doctorar fa quatre anys a la Universitat de Barcelona precisament amb una investigació dedicada a la figura i a la trajectòria d’aquest emprenedor nascut a Solsona (1860) però instal·lat a Barcelona a finals del segle XIX, als inicis precisament de la fotografia moderna i l’eclosió de la nova cultura urbana.

L’exposició és minuciosa i descobreix diferents facetes d’Adolf Mas. Ho fa més enllà del relat clos entorn de l’Arxiu Mas, el monumental inventari fotogràfic d’art hispànic que va encimbellar-lo en vida i que al llarg de les dècades ha esdevingut un llegat documental de primer ordre per a estudiosos de tot el món. Avui aquest arxiu es troba preservat a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, una entitat que col·labora amb la mostra gràcies al préstec de les imatges i d’objectes. Sens dubte, l’arxiu va ser el seu gran projecte professional gràcies al qual ell i els seus col·laboradors van documentar un volum ingent de patrimoni arquitectònic i artístic d’Espanya, empès inicialment per Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch i les descobertes del romànic de principis de segle. Però el sentit del discurs expositiu és mostrar la multiplicitat del fotògraf, en els àmbits del retrat, la fotografia de vistes, els reportatges per encàrrec, la fotografia artística i l’emergent fotoperiodisme en una Barcelona aleshores en ple canvi. Es tracta d’una sèrie de gèneres que són concomitants al desenvolupament eclèctic i encara poc especialitzat de la fotografia de principis del 1900, al bascular entre nocions i referents visuals de les belles arts i les arts gràfiques, però també del nou llenguatge de la crònica i la instantaneïtat fotogràfica. Les imatges de Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Josep Llimona, entre d’altres artistes, i el doble retrat amb el fotògraf Pau Audouard, corroboren la capacitat de Mas per situar-se al mig d’aquests llenguatges, així com també dels cercles socials més destacats tant de l’àmbit de l’art com de la fotografia. 

Imatge: Adolf Mas. Jocs. Gran Via de les Corts Catalanes, 1906. © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. 

Et poden
Interessar
...

BONART_BANNER-POSTECTURA-817x68