Regenderitzar-se

“Je suis un femme et une homme” (“Soc un dona i una home”). Orlan

Com es pot fer figurar en l’imaginari públic o col·lectiu una proposta esteticopolítica basada en la sinuositat i la impostura del cos transvestit? Com es pot posar el focus a una pràctica sense història possible quan només l’han acompanyat l’erradicació i l’esborrament? És possible transvestir la història i l’art com a estratègia interventiva i devastadora que desvela una lògica heterosexista anihiladora de tot allò que no és concebible? Les travestis apostem pel sí, amb tota la nostra fúria per habitar una nova democràcia en què la hipervisibilitat sigui benvinguda. El postbinarisme llisca a empentes, muntat en talons d’agulla, i punxa l’opacitat del pacte heterosexual revelant fissures o esquerdes pròpies d’un constructe fallit. La nostra existència travesti és la prova mateixa de la seva fallida i obsolescència. 

Com es pot articular l’afectivitat, la complicitat, la desimboltura i la memòria en un exercici epistemològic travesti? En la col·lectivitat travesti i marica, les formes lúdiques –com ara els posats extremadament femenins, l’enginy, la maldat, l’acidesa i un argot específicament dissenyat– es conjuguen fins a tornar el món real un empaquetatge sinuós d’hiperrealisme que difereix del sentir homosexual mitjà. Aquest sentir, potser, es deu a l’atmosfera de violència extrema a la qual nosaltres, cossos patologitzats-marginats, ens hem vist enfrontades contínuament, un campi qui pugui quotidià que compel·leix a dissenyar estratègies d’autodefensa i descaradura, i és que, al final, ens reconeixem com a cossos en estat d’hibridesa, perquè hem pagat molt car el nostre atreviment a ser visibles i, no obstant això, aquí estem sempre dempeus, les “vedets soldat”. El camp es tradueix en el nostre univers com a propensió a divagar amb la ment i l’enginy, és a dir, som proclius a la mitologia. Com a grans faedores de mites, som capaces de recrear mons intel·ligibles i ampul·losos i propugnar paisatges de somni i bellesa que ens ajuden a escapar com a detonant emocional. Així, llisquem retòriques travestis presumptuoses com a estratègia per a transvestir el mite i infectar la història patriarcal que ens ha negat. L’aliança simbòlica “travesti-mite” és el nou prisma per a mirar i criticar l’oficialitat o paradigma incidint en l’orgànic primari, per tant, proposem polítiques travestis i promíscues que es dilueixen en fluids orgànics escampant-se per la línia de temps històrica.

Políticas travestis y promiscuas és el projecte de tesi que vaig proposar en completar el Programa d’Estudis Independents (PEI) del Macba del període 2017/2018.

--

A la imatge: Candela Cuervo, Barcelona, 2016