La Galeria Miguel Marcos inaugura el 19 de març Menchu Lamas II Metamorfosis. Pinturas de los 80, exposició que es podrà visitar fins al 15 de maig del 2022.
Menchu Lamas (Vigo, 1954) és una figura central per entendre la pintura contemporània espanyola. Artista autodidacta, es va donar a conèixer a la dècada dels vuitanta i va formar part d'Atlàntica, grup impulsat per ella, Antón Patiño, Antón Lamazares i Francisco Leiro, que van reactivar i van situar la plàstica gallega al panorama internacional.
Les seves obres es caracteritzen pels grans formats, interès que ve donat per la recerca de la sensació d'estar dins del quadre, plantejant-se tant una relació d'escala com una implicació corporal. A la seva obra emergeixen amb freqüència figures elementals com animals domèstics i d'altres que semblen sortits d'algun bestiari medieval, molt híbrid i gairebé fabulat, i alhora dins de la tradició gallega, el mar i totes les seves connotacions i tradicions. Tot plegat plasmat, com s'esmenta anteriorment, en un format no ja gran sinó directament “americà” dels llenços. La gestualitat expressada en els seus treballs, la intensitat –gairebé es podria dir que la violència– del seu cromatisme, a través d'àmplies pinzellades i colors primaris, ja ens aporten informació sobre quins eren els seus clàssics.
Dins una efervescència neoexpressionista que a Galícia constituïa l'eix fonamental del grup Atlàntica, es contempla un retorn del que s'ha reprimit en un territori antropològic concret. Menchu Lamas metamorfosejava en formes fantàstiques, no exemptes de cert sentit, definides, a més, amb traç segur, gairebé escultòric, per la qual cosa la relació fons i figura “simbiotitzada”, sorgeixen aquests éssers emmascarats, amb cossos que semblen columnes, distingint-se de l'espai exterior per un contorn negre, aplicat com si fos una frontera.