El Ministeri de Cultura compra obres a ARCO per al Museu Reina Sofia

La Comissió Permanent del Reial Patronat del Museu Reina Sofia, després de la reunió mantinguda avui a primera hora, ha aprovat l'adquisició d'un conjunt d'obres que seran assignades pel Ministeri de Cultura i Esport a la Col·lecció d'aquest Museu. El valor global de les 16 obres que engrossiran els fons del Reina Sofia puja aproximadament a 370.000 euros que han estat aportats pel Ministeri. Corresponen a 15 artistes, la majoria espanyols, alguns de trajectòria consolidada. Entre els treballs adquirits trobem tota mena de manifestacions artístiques, des de la instal·lació o la fotografia passant pel vídeo, la pintura o l'escultura. Un conjunt d'obres que en essència ve a enfortir algunes de les principals línies de força de la Col·lecció del Museu Reina Sofía.

Entre els artistes nacionals i estatals destaquen l'adquisició del vídeo-document Tinc temps (1994) de Miguel Benlloch (Loja 1954-Sevilla 2018) registra una de les seves accions més icòniques, presentada a The Kitchen, Nova York, on l'artista, en una mena de ritual íntim, es desviste traient-se lentament les nombroses peces de roba que cobreixen el seu cos, fins a quedar nu enfront del públic. Una acció que reflexiona sobre el cos com a objecte cultural, com a contenidor de temps i acumulador de les experiències que construeixen la identitat, alhora que qüestiona la identitat sexual com a construcció sociocultural i les definicions categòriques que la classifiquen.

Trenta-sis fotografies en blanc i negre componen la sèrie L'exprés Antifeixista (1936), Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat de Valles, 1989) que documenta el procés de realització de pintades amb missatges polítics en trens espanyols per part d'artistes antifeixistes que al seu dia van recórrer els territoris que encara no havien estat presos pel bàndol revoltat.

Arribar a casa als anys quaranta, cinquanta, seixanta i setanta, a Madrid, de vegades decorat, (2012-2020), de l'artista espanyola d'origen veneçolà Patricia Esquivias (Caracas, 1979), és una instal·lació composta de fotografies en color, penjades d'un paravent de forja, que documenten portals d'aquelles dècades, imatges que pretenen capturar l'essència d'un temps que s'escapa, en què l'ornament tenia una funció de distinció i configuració de maneres d'estar al món.

Eva Fàbregas, (Barcelona, ​​1988) nascuda a Barcelona i resident a Londres, explora l'erotisme dels objectes i els mecanismes de l'enginyeria del desig. Les seves últimes escultures fan servir la cultura del benestar, la relaxació, el psicodrama o les subcultures terapèutiques a les xarxes socials per suggerir una reflexió sobre la relació subjecte-objecte. La seva darrera sèrie d'escultures, en què estan incloses Vessels #1 i Shedding #14, (2021) adquirides ara per al Museu Reina Sofia, està composta per formes arrodonides, de colors vius i d'aparença dura (però suaus), que fan pensar en òrgans sexuals o en úters. Es tracta de formes esfèriques creades amb làtex, resina i teixits sintètics que mostren obertures de què sembla fluir un element líquid, creacions que podrien al·ludir a la maternitat.

L'obra Celda 158, projecte per a presó abandonada (2009-2010), de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978 /València, 1978) és un Llibre d'exemplar únic amb fotografies, impressions ink-jet sobre paper de cotó i arrencades de paret sobre tela transparent, realitzat a partir de la porta de ferro d'una cel·la, que ha estat transformada en una caixa-contenidor.

Federico Guzmán (Sevilla, 1964) és l'autor de Tuiza, (2015) una instal·lació a manera de Jaima composta per melhfes pintades, teles triangulars de benia per al sostre, matalassos, catifes i mobiliari, tot això acompanyat d'un arxiu de les activitats de la Tuiza (disc dur amb fotografies i vídeos).

L'obra Amnistia (1976) d'Agustín Ibarrola va ser realitzada expressament per a l'exposició Spagna, avanguarda artística i realtá sociale, 1936-1976 dedicada a Espanya a la Biennal de Venècia de 1976. Amnistia representa l'expressió de les reivindicacions del primer postfranquisme, de denúncia de la dictadura i al·ludeix al context de les albors de la Transició.

De Concha Jerez, (Las Palmas de Gran Canària, 1941), una de les artistes més destacades de l'art experimental i conceptual espanyol, s'ha adquirit l'obra Medida (1983-1986), una instal·lació composta per sis peces de fusta que serveix per incidir en els conceptes de divisió i repetició i fan referència a la idea de l'autocensura, la interioritat i l'afectació personal de les actituds autorepressives.

D'Antoni Miralda (Terrassa, Barcelona, ​​1942), una de les figures més rellevants de l'art conceptual espanyol, s'ha adquirit Wheat & Steak Sacos, (1981): calcografia sobre tres sacs d'arpillera, lli i polièster. La peça és il·lustrativa d'una de les temàtiques més recurrents: el menjar.