CaixaForum Barcelona acull "La màquina Magritte"

La Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, presenta La màquina Magritte una exposició monogràfica dedicada a l’obra de René Magritte, (Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967) el cèlebre artista belga del segle XX. L'exposició que es podrà veure al CaixaForum Barcelona, del 25 de febrer al 6 de juny, proposa una immersió a l’univers creatiu i enigmàtic de l’artista belga, que definia la seva pintura com «un art de pensar» capaç de fer visible allò singular mitjançant la paradoxa, i els missatges de la qual segueixen vigents avui.

La mostra, comissariada per Guillermo Solana, aplega 69 pintures úniques procedents de museus i col·leccions de diversos països, com La cascada, L’alta societat, Temptativa de l’impossible o El sentit de les realitats, que només es podrà veure a CaixaForum Barcelona, ​​i es completarà amb una selecció de fotografies i pel·lícules casolanes fetes pel mateix artista.

El 1950, en col·laboració amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania. El mateix títol de l'exposició, La màquina Magritte,  pretén ser un reflex de com els temes que l'obsessionaven es repetien una vegada i una altra en els seus quadres, amb innombrables variacions. Amb aquesta mostra els visitants podran submergir-se en l'univers creat pel pintor belga, on l'enginy i la provocació són una constant perquè l'espectador qüestioni la realitat que l'envolta i hi reflexioni.

René Magritte és, sens dubte, un dels artistes surrealistes que més va influenciar a la pintura de les avantguardes del segle XX. A diferència d’altres surrealistes, Magritte no es basava únicament en el món dels somnis, sinó que analitzava la realitat tot qüestionant-la de dalt a baix i jugant amb la lògica visual. Estava molt interessat en l’ambigüitat de les imatges i les paraules, així com en investigar l’estranya relació que hi ha entre allò pintat i allò real. Per això mirava sempre d’explorar el que hi ha de màgic en allò quotidià. I és que la seva és la pintura del desconcert i de l’ambigüitat, que més que donar-nos respostes ens deixa sempre dubtant i a la corda fluixa de les percepcions. Influït per Giorgio de Chirico, va pintar paisatges misteriosos i imatges absolutament sorprenents i enginyoses, amb significats ocults, silenci i molt de sentit de l’humor.