Mercat de l'art: 2019, l'art, a la recerca de nous rècords

El novembre del 2017 ens sorpreníem per la venda de l’obra Salvador Mundi, de Leonardo da Vinci, per l’esgarrifosa xifra de 450 milions de dòlars. Sens dubte, l’obra més cara de la història del mercat de l’art i l’única del geni renaixentista que roman en mans privades. Una quantitat pagada que trigarà temps a ser superada. Aquest esdeveniment va posar en qüestió si les obres d’art antic estaven o no sobrevalorades. Un any més tard tornem a sorprendre’ns amb un nou rècord, en aquest cas de l’artista David Hockney, aconseguit per l’obra Portrait of an Artist (Pool with two figures), del 1972, en ser l’obra més cara mai venuda d’un artista viu. La casa de subhastes Christie’s de Nova York va tornar a donar la campanada en aconseguir la interessant xifra de 70,6 milions d’euros. Igual que la nova fita d’Edward Hopper, que va superar els 72,1 milions d’euros per l’obra Chop Suey, del 1929. No menys importants són els resultats de la competidora casa de subhastes Sotheby’s, que el novembre va aconseguir diversos rècords de vendes amb obres com ara Le principe du Plaisir, de René Magritte, que es va vendre per 20,9 milions d’euros; un rècord mundial per a aquest autor, i també per Oskar Kokoschka, que va arribar als 15,8 milions d’euros per l’obra Joseph de Montsquieu-Fezensac. També va batre una nova marca personal l’artista alemany Ludwind Meidner, que va arribar a assolir els 10,8 milions d’euros per l’obra Apokalyptische Landschaft, del 1912. Aquesta tardor calenta ens ha preparat per al que pot esdevenir aquest 2019. Sens dubte nous rècords, no tant per arribar a la xifra del famós Leonardo, sinó més aviat per establir noves cotitzacions en artistes moderns i contemporanis que situïn aquestes tendències en posicions capdavanteres. No oblidem que Nova York és la seu a hores d’ara de la major exposició, en diverses dècades, del mític Andy Warhol. Una mostra amb més de 360 obres que recull totes les etapes creatives d’aquest artista americà i que durarà fins al mes de març. Aquest esdeveniment escalfa motors per a les pròximes subhastes de primavera, en les quals podem emportar-nos alguna gran sorpresa en el cas que surti a la venda alguna obra del rei del pop. Una estratègia ben pensada si tenim en compte que l’índex de preus de l’artista estava estancat els darrers anys. En el nostre àmbit més proper, les modestes subhastes espanyoles no acaben d’arrencar de manera ferma. Hi ha una enorme oferta d’obra i una escassa demanda. Si a això hi afegim que l’obra no és d’excessiva qualitat i d’artistes menys rellevants, no ens sorprèn que més del 65% dels lots que se subhasten no s’adjudiquin. Sabem del cert que les obres d’alta gamma busquen nous mercats internacionals on el col·leccionisme posseeix major poder adquisitiu. I és que o bé ens replantegem seriosament el mercat de l’art a casa nostra amb un acord entre galeristes, museus, institucions, agents i artistes o aquests últims no tindran més remei que anar-se’n fora de les nostres fronteres i buscar agents amb mires més internacionals. La pròxima fira d’art Basel Miami i la cita d’Arco seran alguns dels termòmetres més significatius del mercat per al 2019. A la imatge, David Hockney. Portrait of an Artist (Pool with two figures) (1972).