El mercat de les subhaster desperta de la letargia

Els efectes de la Covid han tingut una forta repercussió en el mercat de l’art. Dos llargs anys després d’aquesta situació s’albira un nou indici de llum amb canvis substancials en el complex camí de les finances artístiques, però no sense variar certes regles i hàbits que s’estan consolidant. 

Segons els informes facilitats per Artprice que analitzen el primer semestre del 2021, els indicadors mostren un cert optimisme que es tradueix en una forta i sòlida recuperació. En els últims mesos l’índex de confiança dels compradors Art Market Confidence Index ® (by Artprice.com) ha anat creixent gradualment, tot i que encara no ha arribat als nivells d’abans de la pandèmia. A diferència del sector de les galeries, que intenta posar-se al dia aplicant les noves tecnologies, les vendes en subhastes han superat amb escreix totes les expectatives. Han sabut adaptar-se amb força i dinamisme a aquesta nova situació de forma espectacular, portant la iniciativa i recuperant la seguretat dels últims anys anteriors a la crisi sanitària de la Covid. 

Entre les noves actuacions que han arribat per quedar-se, hi ha la transformació digital, que ha crescut exponencialment. De les 258 subhastes que van realitzar Christie’s, Sotheby’s i Phillips, més de la meitat van ser a través d’internet i es van deixar per a les subhastes presencials les vendes d’obres de gamma alta. Noves regles i formes d’actuar fan que el 2021 sigui un any de canvi. Certament, el mercat tradicional s’enfronta a una situació caracteritzada per l’aparició dels NFT (non-fungible tokens), actius digitals únics que han entrat amb molta força i que poden transformar el sector de l’art digital sobretot en obres d’alt valor adquisitiu. De fet, els NFT ja representen un terç del valor de les vendes en línia, o el que és el mateix: un 2% del mercat mundial d’art secundari. Davant aquest nou escenari, s’estan creant dos mons paral·lels: un de tradicional, el que coneixem, el de sempre, i un altre de m s dinàmic, fulgurant, atrevit, que trenca els esquemes establerts amb nous criteris i normes que haurem d’aprendre. Com podem entendre aquesta nova situació? En paraules de Thierry Ehrmann: “Actualment coexisteixen dos mercats de l’art: un d’orgànic i un altre de disruptiu. El primer és un mercat tradicional plenament vinculat a la història de l’art, amb els seus codis, els seus museus, les seves galeries, les seves fires, les seves biennals, etc. El segon reflecteix un univers en profunda reorganització, que desafia la història oficial a través de moviments com ara Me Too i Black Lives Matter i que està clarament orientat als nombrosos reptes polítics, climàtics, sanitaris i tecnològics que s’acosten.” 

Una metamorfosi que aquest primer semestre del 2021 es consolida notablement. Les vendes en subhastes aquest primer semestre han assolit la xifra de 6.900 milions de dòlars, fet que significa un 3% més que el mateix període del 2019. Aquest éxit s’ha traduït en un nombre rècord de transaccions que ha arribat a les 288.000 de vendes d’obres d’art, un 5% més que el mateix període del 2019. Cal destacar l’increment del 13% en nombre de vendes d’aquelles obres que tenen una franja entre 1.000 i 20.000 dòlars, ja que són les més sol·licitades. Per contra, els lots de gamma alta, aquells entre 1 i 50 milions de d lars, van baixar un 1,4% amb relació al 2019. Per sectors, l’art contemporani ha aconseguit de manera espectacular un increment del 50% respecte al mateix període del 2019. Fet insòlit si tenim en compte que fa 20 anys aquest sector nom és significava el 3%. I, respecte al sector de l’art modern (-8%) i postguerra (-4%), encara no han recuperat els seus nivells d’abans de la crisi pandèmica. Les subhastes de tardor i l’inici de les fires seran un bon termòmetre per saber en quines condicions es troba la salut del mercat. Una difícil situació a tenir en compte amb els canvis de paradigma que s’acosten.