"Univers Jordi Cano", comissariada per Glòria Picazo a l'ACVIC

L'ACVIC El centre d’arts contemporànies de Vic, ha inaugurat l'exposició Univers Jordi Cano que es podrà visitar fins al 23 d'abril. L’exposició recull algunes de les seves pintures i dóna a conèixer els seus referents culturals i artístics que van ser tan dispars com la música, la dansa, el cinema, les arts visuals, la literatura i els contes populars, entre d’altres: Miles Davis, Pina Bausch, Francis Ford Coppola, Joseph Beuys, Lewis Carrol, la Caputxeta Vermella, s’impregnen en l’obra de l’autor.

La curadora Glòria Picazo ha estructurat l’exposició seguint diferents àmbits: els referents culturals; un recorregut a través de tres llibres d’artista que va realitzar en col·laboració amb diversos escriptors; un àmbit dedicat a personatges de la literatura infantil; i la vessant educativa de l’artista, que es mostra a l’Escola d’Art de Vic, on s’explica una metodologia pedagògica desenvolupada per Cano, i per tant, l’espai es converteix en una aula oberta on experimentar amb aquest mètode creatiu.

En el primer dels àmbits es construeix un retrat intel·lectual de Cano en base als seus referents culturals. Entre aquests, destaca l’obra de William Shakespeare en teatre; Pina Bausch pel que fa a la dansa; Orson Welles, Luchino Visconti, Peter Greneway o Wim Wenders en relació al cinema clàssic -l’àmplia videoteca de Cano es mostra en el context de l’exposició-; James Joyce, Thomas Bernhard, Michel Tournier o Peter Handke quant a la literatura; Andy Wharhol, Jeff Koons, Shophie Calle, Peter Fischly i David Weiss pel que fa a les arts visuals; i escriptors i poetes amb els quals va travar amistat i compartir projectes.

Els tres àmbits següents de la mostra parteixen de tres edicions d’artista. La primera és 1 + 1 = 1 (Sumar-se), un treball a quatre mans que va realitzar amb la pròpia Picazo i que és el resultat d’un joc de correspondències, d’intercanvi de cites i d’imatges reunides a base de lectures compartides, de pel·lícules vistes, amb referències literàries molt diverses. En aquesta edició, també van participar creadors com Víctor Sunyol, José Carlos Cataño, Annie Bats, i Matthew Tree, que van formar part de l'edició de La lògica del carnisser.

La segona edició és L’archiviste de Coda, realitzada amb l’escriptora Annie Bats i diversos col·laboradors; i la tercera Llegit, per tant, viscut, pensada com un dietari i en la qual el crític d’art i comissari Miquel Bardagil relata les trobades amb l’artista durant els mesos de setembre i octubre de 2002.

El cinquè àmbit és temàtic i està dedicat a una qüestió recurrent al llarg de la seva trajectòria artística: les referències a personatges de la literatura infantil com Aladdin, Alícia, la Caputxeta vermella, Peter Pan, o Pere i el Llop, i que afloren en pintures, dibuixos i edicions. Com diu Picazo, “es tracta d’una manera d’aproximar-se als mites infantils des de l’òptica de l’adult, però que com un nen s’enlluerna amb mons irreals màgics i inspiradors”.

El darrer àmbit del projecte es troba a l’espai d’exposicions de l’Escola d’Art de Vic i dóna a conèixer l’activitat docent de Cano, portada a terme durant dues dècades, bàsicament a l’Escola Elisava de Barcelona, “i que és la conseqüència lògica de les seves tasques prèvies, desenvolupades a Eumogràfic, Eumo Editorial i darrerament a Eumo_dc, així com la seva llarga col·laboració amb la Universitat de Vic”, segons la curadora del projecte. Aquí els estudiants són els encarregats de retre-li tribut amb projectes realitzats tot seguint els seus ensenyaments i tenint com a premissa “la vàlua d’allò transversal com a mètode creatiu: pensar amb el cap, pensar amb els peus, pensar amb les mans i pensar amb els ulls, tal i com sempre va reclamar Jordi Cano”. Aquest espai anirà creixent i s’anirà alimentant amb les aportacions dels alumnes durant el decurs dels tres mesos d’exposició.