Art i joc, a la Sala d’exposicions de la Casa de Cultura

La Sala d’exposicions de la Casa de Cultura presenta el 12 de juny al 21 de juliol de 2019 la proposta curatorial d’Alba Refulgente, Gara Basilio i Alba García-Martínez Projecte seleccionat a la convocatòria Programa obert per a les sales d’exposicions municipals, via pública, art mural i propostes efímeres 2018-2019 Aquesta exposició neix de la necessitat de valorar les investigacions fetes per l'Alba García titulada "La creació de jocs com a mitjà de comunicació de la intencionalitat social de l'art". Les peces que formaran el cos expositiu s'emmarquen sota un mateix concepte comú: la crítica social o la subversió dels estàndards de la realitat normativa. L'art contemporani és un punt de difusió per a la reflexió i generació de preguntes sobre el món que ens envolta. En aquest cas, es posa el punt de mira en aquelles obres que utilitzen el joc com a eina per a compondre una peça, ja sigui de caràcter objectual, conceptual o performàtic. Artistes participants: Tony Raymonzrek, Yoko Ono, Newsgaming, Jason Huddy, Natalia Carminati, Joan Priego Artistes escollits per beca dins el projecte: Amanda Alba i Raul Berrueco. L'origen del joc, es perd en la memòria del temps, és potser tan antic com la pròpia existència de l'ésser humà sobre la terra. Però, què ens transmet el joc a dia d'avui a part de la seva aparença lúdica? Pot l'art utilitzar-lo com una eina que reflexioni sobre els reptes i la realitat social ?, funciona també com a acte de crítica ?. Aquesta exposició no pretén no respondre a aquestes preguntes, ja que seria massa ambiciós, però si formular perquè l'espectador participi i, emprant les obres d'art com a guia, indagui en els múltiples plans que desplega cada un dels jocs-art que es mostren. Per què la crítica social en un joc? Aquesta pregunta pot semblar anecdòtica, però és aquí on resideix l'ancoratge de la mostra. En el context actual, on s'estan qüestionant les nostres llibertats i drets civils, és on el joc es torna una eina potent per subvertir el món que ens envolta, per posar a prova mecanismes, rols, directrius, utopies o distòpies d'una manera que esquiva els canals típics d'expressió. El joc, en els seus orígens, ha fet traspassar consciències, crear una identitat paral·lela o posar- se al lloc d'alguna cosa que funciona a un altre univers, però no té perquè estar supeditat a la realitat. En la seva perspectiva conceptual, necessita l'acceptació d'un rol per un subjecte, ja sigui en mode participatiu o representatiu. Per tant, la dimensió joc està totalment vinculada al "ritual", a provar, comprovar i actualitzar el jo social per mitjà de l'actuació i compliment d'unes regles per arribar a l'objectiu que permet desbloquejar un nou nivell. Artistes de la modernitat com Alexander Calder o Marcel Duchamp van explorar aquesta eina amb la qual realitzar actes artístics. A dia d'avui els límits s'expandeixen i s'endinsen en territoris desconeguts, és l'actuació i la sàtira un joc en el sentit que implementa una altra realitat per explicar una qüestió? A la imatge, "Pac-Art" de Natalia Carminati.