Lagar: el pintor del circ

Sota el comissariat de M. Lluïsa Faxedas, l’exposició Lagar/Begué, que es pot visitar al Museu d'Art de Girona fins al 6 de març del 2021, és el primer intent de revisió de la vida i l’obra del pintor salmantí Celso Lagar Arroyo (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) en un moment clau de la seva trajectòria, que abasta els anys que va passar a Catalunya: entre el 1915 i el 1918. En aquests anys, hi ha documentades quatre exposicions a les Galeries Dalmau i les Galeries Laietanes de Barcelona, una exposició a la Sala Athenea de Girona, una presència activa en algunes mostres col·lectives i la seva participació en els moviments artístics que s’estaven desenvolupant a casa nostra, situant-se en l’òrbita avantguardista amb la creació d’un isme propi, el planisme. Fill d’un fuster dedicat als encàrrecs religiosos, Lagar va començar la seva carrera com a escultor al taller que el seu pare tenia a Ciudad Rodrigo.

Es va relacionar amb Modigliani, que el va retratar en dues ocasions, Derain i Metzinger, i va desenvolupar gran part del seu treball a França, on es va establir definitivament l’any 1919. Paisatges, natures mortes i escenes de circ influïdes per les de Picasso, durant els anys vint Lagar va recuperar un llenguatge figuratiu classicista. El planisme de Lagar és el primer dels molts estils artístics sorgits en l’avantguarda espanyola de principis del segle XX. L’obra Port de Bilbao constitueix un dels exemples més significatius d’aquest moviment de vida efímera que només va durar del 1915 al 1920 i que combinava elements procedents del fauvisme, del futurisme i del cubisme. L’espai dels quadres planistes de Lagar està organitzat en grans plans de colors purs i, malgrat la seva bidimensionalitat, el pintor ressalta els volums geomètrics dels objectes.

Celso Lagar va ser un artista bandejat tot i la seva importància cultural en el panorama artístic tant català com espanyol, però encara va ser més ignorada la seva companya, l’escultora francesa Hortense Begué (1890- 1957), amb qui va exposar conjuntament en diverses ocasions i amb qui va compartir l’estada a Catalunya i a Girona. Aquesta mostra s’encarrega de donar-li visibilitat i mostra, per primera vegada, una retrospectiva del seu treball i, en paral·lel, li dedica un estudi acadèmic en el catàleg de l’exposició. La seva obra dels anys vint i trenta, molt centrada en el món del circ i els firaires, d’una banda, i en els paisatges, d’una altra banda, és la més coneguda a escala internacional.

En una entrevista van preguntar a Lagar per què havia pintat una dona amb dos caps. L’artista va contestar que no era cap fenomen especial. El periodista va insistir: se li veuen dos caps perquè té un mirall al darrere? Lagar va tornar a dir que no, que no hi havia cap mirall al darrere, sinó que ell només va pintar un cap, però com que els caps es mouen... dona al quadre una sensació de moviment. Aquesta anècdota només és un exemple de la genialitat de Celso Lagar, un artista que gràcies al Museu d’Art de Girona comença a situar-se on es mereix.