El Centre d'Art Tomás y Valiente (CEART) acull "Brossa Total"

El Centre d'Art Tomás y Valiente (CEART), en col·aboració amb la Fundació Joan Brossa i la Galeria Miguel Marcos, presenta l'exposició Brossa Total que es podrà visitar del 28 de gener al 24 d'abril del 2022. Comissariada per Enrique Juncosa (ex- subdirector del Museu Reina Sofía i de l’IVAM, i director de l’Irish Museum of Modern Art de Dublín), a Brossa Total s'hi exhibeixen unes cent obres, que inclouen Llibres, Cartells i obra gràfica, Poemes visuals, Poemes objectes i Instal·lacions, articulada precisament sota aquests epígrafs. La selecció donarà compte del caràcter versàtil i multidisciplinari de l’obra de Joan Brossa al llarg de la seva vida. L’exposició va acompanyada de projeccions de pel·lícules, espectacles teatrals i conferències, emfatitzant una altra vegada l’aspecte multidisciplinari esmentat. Moltes de les obres exposades pertanyen a la col·lecció del galerista Miguel Marcos, qui ha representat l’obra de Brossa des dels anys noranta, tot i que també s’hi inclouen alguns préstecs procedents de grans col·leccions públiques i privades. La participació de la Fundació Joan Brossa ha estat fonamental en aquest projecte col·laborant en tots els aspectes de la mostra, però especialment en l’aportació teatral i cinematogràfica de l’obra de Brossa.

Joan Brossa (1919-1998) és una de les figures més singulars de l’efervescent i creativa cultura catalana de mitjans del segle XX, aquella generació plena de noms universals. Nascut a Barcelona, durant la seva joventut va conèixer el poeta J. V. Foix i l’artista Joan Miró, i partir d’aquest moment tant es mou en els circuits literaris com artístics. Llegirà aviat els escrits de Sigmund Freud, que ja havien influït abans als surrealistes. El 1948, participa en la creació de la revista Dau al Set, amb els pintors Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, i el crític Arnau Puig. Més tard s’afegeix el nom de Juan Eduardo Cirlot, escriptor i músic. Dau al Set, constitueix el primer nucli avantguardista que sorgeix a l’Espanya de Franco, que defensa tant el compromís polític com l’experimentació formal. Per aquella època, Brossa també coneix el poeta brasiler João Cabral de Melo, que l’introdueix dins el pensament marxista. Em va fer Joan Brossa, un dels seus llibres més celebrats, va ser publicat el 1951. No obstant, tot i que va ser un autor molt prolífic, molts dels seus llibres de poemes i peces teatrals no es començaran a publicar fins a partir de la dècada dels anys 70.

Brossa es va interessar per temàtiques tan diverses com la màgia, el circ, les filosofies orientals, la poesia i els cal·ligrames de Mallarmé i Apollinaire, els cabarets, la mètrica tradicional, el cinema i la cultura popular, la psicoanàlisi, la lluita política o l’humor. A més de poesia i teatre, va escriure llibrets per a òperes i guions cinematogràfics. El seu teatre, de caràcter experimental, iniciat als anys quaranta, pot veure’s com un antecessor del happening i de la performance. El cal·ligrama el portaria al poema visual, que és un dels aspectes més destacats de la seva obra, i d’allà als objectes, les accions o les grans instal·lacions tardanes. Al llarg de la seva carrera, Brossa va col·laborar també amb molts altres artistes, músics i cineastes, com els ja citats Miró i Tàpies, amb altres col·laboradors de Dau al Set, a més de Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos, Frederic Amat, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Moisès Villèlia, Manel Esclusa o Perejaume. Entre totes, destaquen les col·laboracions que va realitzar amb Tàpies, amb qui va signar diversos llibres d’artista, inclosos alguns mítics com: El pa a la barca (1963), Novel·la (1965), Frègoli (1969), Nocturn matinal (1970), U no es ningú (1979) o Carrer de Wagner (1989). A més de la seva poesia i del seu teatre, Brossa és autor d’una extraordinària obra visual escultòrica, que es va donar a conèixer, sobretot, a finals de la dècada dels vuitanta. El Museu Reina Sofia de Madrid li va dedicar una gran retrospectiva el 1991, que englobava cinquanta anys de trajectòria, i l’any 1997 la seva obra es va presentar al Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia.