Carmen Castillo, l’experiència de l’exili

L’11 de setembre del 1973 Xile va viure el cop d’estat que va enderrocar el govern legítim de la Unidad Popular presidit per Salvador Allende. Instaurat el règim del general Pinochet, va començar la història de milers de xilens exiliats a causa de la dictadura pinochetista, una xifra que oscil·la entre 800.000 i 1.000.000. Carmen Castillo va ser un d’aquests exiliats. Cineasta documental i escriptora, va ser expulsada del seu país el 26 d’octubre i va iniciar, així, el camí al seu llarg exili. En començar el seu exili, es va anar acostant al cinema documental a França, a partir de la dècada dels vuitanta. Obres com ara La flaca Alejandra (1994), El país del meu pare (2002) i, sobretot, Carrer Santa Fe (2007) mostren un treball compromès que sempre ha tingut com a base la reflexió històrica, acompanyada d’una malenconiosa i sincera poètica.

L’exposició que presenta el Museu de l’Exili Carmen Castillo: una exiliada xilena, comissariada per Imma Merino, indaga sobre l’experiència concreta com a exiliada de Carmen Castillo mitjançant textos i fragments de pel·lícules, a més de fotografies, documents i altres textos testimonials, que ens porten al present històries que han estat silenciades i oblidades. “Hi ha tants exilis com exiliats i en l’exili de cadascú n’hi ha diversos”, diu Castillo. Aquesta diversitat de visions, experiències i vides és traslladada al material que compon la mostra. En aquesta fragmentació inherent als relats múltiples i diversos, Carmen Castillo segueix pensant en l’experiència i la significació de l’exili. Fugir d’interpretacions objectives i relats tancats sembla la millor eina per portar el passat al present. La fragilitat i parcialitat dels relats palesen les difi cultats de reconstruir una experiència però al mateix temps impliquen un riquesa de veus que aporten una visió calidoscòpica de l’exili.