Josep Miàs: exemple d’internacionalització sense perdre els orígens

Les terres gironines han exhibit sempre un bon nivell d’arquitectura, elaborada majoritàriament per arquitectes locals. Josep Miàs, nascut a Banyoles, ciutat amb un interessant històric cultural, va estudiar arquitectura a Barcelona, on es va quedar 10 anys com a arquitecte associat a l’estudi d’Enric Miralles, EMBT. Després de la mort de Miralles, Miàs va emprendre una trajectòria en solitari a MIAS Architects, investigant, estenent i projectant al món, amb veu pròpia, la seva arquitectura.

Josep Miàs és autor d’obres reconegudes amb programes molt variats que van des del disseny de productes fins al paisatgisme. Després de col·laborar amb Enric Miralles en la reforma del mercat de Santa Caterina, Miàs va reformar el de la Barceloneta, obrint una línia de treball que encara perdura, amb obres a Can Vidalet i la Plana, donant una segona vida a aquests equipaments tan importants per a la identitat urbana. Autor de múltiples edificis, oficines, habitatges i comerços, a Barcelona està deixant la seva empremta amb el conjunt de reformes que ha realitzat al Tibidabo, on toca una de les escales decisives de l’arquitectura: la de l’espai públic. Precisament va ser amb un encàrrec d’espai públic, amb l’adequació del barri vell de Banyoles, que Miàs va aconseguir amb una reeixida actuació millorar la qualitat de vida dels ciutadans de la seva ciutat.

El vessant pedagògic de l’arquitecte s’ha manifestat a través de la construcció de diverses escoles, algunes de les quals també a Girona, com ara l’escola bressol de Porqueres i l’escola Annexa- Joan Puigvert, així com amb la realització de conferències i docència en múltiples universitats. A Catalunya, a Alemanya, a Anglaterra, a Itàlia i als Estats Units, a escoles tan prestigioses com ara la GSD de Harvard, han pogut gaudir dels seus coneixements i ensenyances. I és que l’arquitectura de Miàs és reconeguda a escala mundial. Sense anar mes lluny, l’any passat, el Centre d’Art Georges Pompidou de París i també el MOMA de Nova York, dues de les institucions culturals més prestigioses, varen adquirir i exhibir la seva obra.

Aquest reconeixement arriba ara a Barcelona amb MIAS: the making of making (architecture), una exhibició monogràfica al DHUB de Barcelona feta amb la col·laboració de Vidresif, una empresa banyolina fabricant dels vidres que bastiran l’exposició i faran de suport dels plànols, maquetes i fotografies que, en més de 500 metres quadrats, repassarà l’obra de Miàs a través de set conceptes. La nit barcelonina dels noranta tenia un lloc de trobada peculiar, el Tubo Bar, que amb el seu disseny agosarat ple de metall i reflexos es va convertir en un referent. L’arquitecte va ser un jove Josep Miàs. El Tubo Bar ja no existeix, però els seus plantejaments perviuen en una obra que encara creix, s’expandeix i transforma espais públics i privats.