Re-enactment 2021-2022 a la Casa de Cultura de Girona

La Casa de Cultura de la Diputació de Girona presenta les accions en directe de Re-enACTment, un projecte de reactualització de tres cicles performatius que es van dur a terme als anys noranta. En l'apartat de les accions en directe que enguany es presenten en el projecte Re-enactment parteixen dels cicles Cegueses i de l'apartat de temps intermitents del cicle Absències. Pel que fa al cicle d'Absències volia ser un intent d'obertura vers la interdisciplinarietat de llenguatges, en una tipologia de treball sempre en procés que només es pot tenir una visió fragmentada de l'obra i una visió parcial del temps de creació.

El 18 de desembre a les 11 h. Jordi Mitjà a la conferència performativa L'habitació dels convidats 2021 a l’auditori on parla sobre la capacitat de l’artista per negociar amb un seguit d'amics i coneguts una estada en els seus pisos d'estudiant. Documenta aquest procés de com s'adapten en aquells espais de lloguer a Barcelona. Com diu Mitjà, això comporta “Reviure la documentació, la interferència del "fals convidat", evidencia que la temporalitat de les obres —quasi com els arxius o les càpsules del temps— disparen el sentit cap a noves parcel·les hermenèutiques. I en aquest cas, són la constatació d'una forma de treball en què la performance es fa d'esquena al públic. Revisitar l'obra, és revisar una forma de fer, un procés de treball que d'alguna manera marcarà la meva trajectòria. Una dinàmica d'actuació i negociació en la qual tot el procés, inclús la documentació, és en si mateix el corpus de l’acció. Llegir l’acció ara de nou esdevé també una nova forma de performativitat".

El cicle Cegueses es compon d’una selecció acurada dels/de les artistes més significatives de l’art d’acció dels 90. Aquests/aquestes artistes amb les seves accions pretén fer una reflexió, encara que de manera metafòrica, sobre les possibles cegueses que tenen lloc en la practica artística. Així doncs, i per tal de desvetllar la sinestèsia dels sentits de l'audiència, es pretén establir uns vincles d'interrelació entre accionista, públic i espai. És a dir, fonamentar diàlegs sensitius i/o intel·lectuals en diferents nivells de discussió entre el món íntim i la realitat circumdant. Dins d’aquesta línia es troben el Re-enactment de les accions que presenten Lluís Alabern Un home cec és una casa buida 2021 on com diu l’artista, “la ceguesa en un món constituït essencialment a partir d’imatges. Els murs d’un laberint barrant el pas del qui veu. Una arquitectura per a una casa buida. Un silenci”.

Borja Zabala a Que me miren, que me vean, apenas tiene importancia 2021 en la seva acció fa una introducció al rerefons contextual de la fotografia que va presentar per acompanyar el text del catàleg. Diu: “L'estiu de 1993, em van fer una foto al Palau Guggenheim de Venècia mentre escoltava absort una instal·lació de John Cage. Sembla la foto d'una acció, però no ho era, tot i que per a alguns que em van veure, va acabar sent-ho, tant que elmoment mereixia ser fotografiat per ser recordat. La primavera de 1997 a Girona, no hi va haver fotografies perquè no hi va haver acció, no vaig poder dur-la a terme. Per tant, ara la mateixa fotografia de 1993, que erad'una no-acció, i de 1997, que no va haver- hi acció, il·lustra una acció d'alguna cosa que no va ser creada com a tal, peròque he adaptat per ser presentada en públic en forma d'acció”. I en aquesta nova ocasió Borja Zabala presenta un diàleg entre els dibuixos i els poemes que ha escrit durant els darrers anys, per dir que les coses passen entre els mots dels poemes i les formes dels dibuixos. Així, la veu que, en un to sobri, va llegint els poemes i les imatges projectades són els canals a través dels quals l'energia fa circular el contingut simbòlic del seu dens, complex i intel·ligent món interior. Un món en el qual l’artista fa dialogar un ideari combatiu vinculat a la pràctica l'art d'acció dels anys noranta i, l’actual mirada de lluitar idealista per buscar un grau d'intel·ligibilitat a la llibertat expressiva.