Petromasculinitats

L’extracció i el consum de combustibles fòssils són clarament una performance hiperexagerada de la masculinitat, i allò que està associat a la virilitat (Daggett, 2018). Una identitat en amenaça constant, que necessita ser demostrada, i performada, sovint amb excés, davant qualsevol possible contingència que posi en perill el funcionament del sistema patriarcal.

L’extracció de petroli és una forma de penetrar les entranyes de la fèrtil Mare Terra (en femení, és clar, el terreny i alhora cos a conquerir i dominar), per extreure’n un bé altament valorat. El combustible. El batec i la sang de la blanca i poderosa masculinitat hegemònica. Aquell que un dia s’extreia com si no tingués fi, transformant-lo en la sang de la nostra societat. Què succeeix, però, quan la prevalença d’allò que està considerat masculí trontolla? Quan els fonaments que sostenen aquest imaginari creat i reproduït tenen un fi nal visible que el fan insostenible? Què succeeix quan es reclama un trencament i un canvi en el model enquistat d’aquest sistema fonamentat en el combustible fòssil, el poder masculí resclosit, la força bruta i el desig de domini territorial?

L’amenaça de perdre el poder, la situació privilegiada i el domini han despertat l’instint més primari, i amb aquest, de forma reaccionària, moviments autoritaristes, acceleracionistes, violents, discriminatoris (especialment misògins), i amb fonaments més que qüestionables. Negant, i alhora mofant-se de l’evidència d’un canvi climàtic, tot girant l’esquena a la necessitat de replantejar un nou sistema independent de l’extracció de béns fi nits.

A través d’estimulants reflexions en sintonia amb aquesta toxicitat masculina, un imaginari en què la nostra cultura s’ha erigit, i malauradament encara hi és latent, es planteja l’exposició Petromasculinitats. Un concepte teòric provinent de la professora i investigadora en ciències polítiques de perspectiva feminista i ecologista Cara Daggett (2018): Petro-masculinity: fossil fuels and authoritarian desire.

Arnau Horta, el comissari de l’exposició, teixeix aquesta crítica a través de l’imaginari masculí resclosit, en molts casos agressiu i hiperexaexposició gerat, però estès també en l’actual context de crisi social i ecològica. Crítica que es teixeix a través de les intervencions de Cabosanroque, amb la instal·lació Petrotuning, i el videoassaig Petrofanàtics, de Félix Pérez-Hita i Andrés Hispano. No es pot obviar el fet que el motor teòric d’aquest projecte, Cara Daggett, també hi sigui partícip activament a través del diagrama que il·lustra el concepte que té per nom la mostra expositiva. Imatge i so donen cos a aquesta refl exió teòrica potent. Un so embolcallant, invasiu, i contaminant. Un element clarament rellevant en la gestació d’aquest projecte, i amb relació a aquestes aparicions performatives de la petromasculinitat com ara l’auto-tune, o la mateixa estridència del tub d’escapament, sense cap mena de dubte, amb clares connotació fàl·liques.