La transformació del nou Santa Mònica. Exposar-se en l’art

Comença una nova etapa al Santa Mònica, amb un nou reinici del centre. Un reset que dirigirà Enric Puig Punyet i que farà desaparèixer la convencionalitat, amb una interconnexió constant amb el públic fent una al·lusió directa a l’art que fa tothom. Aquest binomi públic i muntatge expositiu es veu molt clar en el primer cicle Exposar / no exposar-se. Exposar-se / no exposar. Un primer assalt expositiu, de les tres exposicions anuals que realitzarà el Santa Mònica, amb un missatge clar, directe, amb punx: I ara que tothom és artista, què? Curada pel dramaturg Ferran Utzet, la investigadora Marta Gracia i el mateix Puig Punyet, amb un treball molt minuciós els últims mesos, ja que es tracta d’aquest primer cicle de reobertura, es podrà veure fins al 9 de gener, en aquest estimulant projecte coral.

Doncs aquest qüestionament dels mecanismes d’exposició d’un centre d’art, de l’entramat participatiu, dels escenaris que es poden trobar quan topes davant d’una obra, de les preguntes a vegades sense resposta derivades dels processos de reconstrucció d’un espai com aquest, ara es podrà veure, es podrà dialogar, es podrà participar a partir de la mirada de set artistes durant 16 setmanes per tots els racons d’aquest espai, el més antic de la Rambla de Barcelona, amb múltiples formats on el públic tindrà aquest paper clau d’interconnexió, ja que serà el responsable de tot el que succeeixi. Així, aquest element transformable, de present, mutable, de canvi de pell constant, en defi nitiva viu, es podrà veure per exemple en l’acció 16/2017, de Joana Moll. La gent que faci el recorregut decidirà el repte de reduir la despesa energètica al 50%. La proposta interroga sobre el que s’ha de mostrar en aquests espais, com és el cas de la instal·lació de l’atrotinat Hudson dels anys quaranta característic de la ciutat de Detroit que ha col·locat Roc Parés. L’artista ha volgut anar a un autocinema distòpic, on el cotxe atrotinat parla de progrés frustrat per caràcter insostenible d’una economia basada en combustible fòssil. Present i futur, però també passat, ja que Mariona Moncunill exposa una obra documental de la documentació que ha trobat als arxius, des del segle XVII del convent, o del recorregut digital per racons amagats del centre que ha realitzat Mario Santamaría. En canvi, Roger Bernat realitza la performance Desnonissea, on tracta el tema dels desnonaments al voltant d’escultures antigues vinculant-ho amb espolis imperialistes.

Jordi Guillumet i Mònica Roselló fan una reflexió de com aguanten les obres d’art amb el pas del temps a partir d’una instal·lació de records personals. I Antoni Muntadas crea Agraïments. L’artista és història del centre, i crea aquesta nova versió de la peça que va fer l’any 1984 de les persones que han fet possible l’exposició. Una exposició que deixa clar el missatge que vol donar aquest Santa Mònica de nova inicialització amb Puig Punyet, on els elements transgressors, estimulants, experimentals i la sorpresa seran sinònims de les exposicions.