Leo Alejo presenta el seu nou treball "Camins perduts" al Centre Can Gruart

L’exposició temporal del pintor i escultor gironí, Leo Alejo titulada Camins Perduts al Centre Cultural Can Gruart de Vilablareix, comissariada per Alexandra Planas i Camps, presenta la nova sèrie de quadres que Alejo ha produït compulsivament durant els dos darrers anys del confinament (2020-21) des del seu taller situat a Bordils.

En aquesta exposició el visitant pot apreciar que el pintor utilitza la tècnica mixta d’acrílic. Alejo crea els seus propis colors construint peça a peça i incorporant afegitons i esmenes durant tot el procés fins que aconsegueix el quadre que desitja. Així, plasma sobre la tela una textura amorfa basada en el clarobscur amb la presència de formes, llums, colors i ombres. A través dels seus quadres, l’artista desitja expressar els seus sentiments, sensacions i experiències del dia a dia.

Aquesta exposició es divideix en tres sales. A la primera hi poden trobar la sèrie d’autoretrats titulada Perduts en l’espai, en que Alejo fa una recerca de l’equilibri en un món que ell considera “anàrquic”. De forma intuïtiva, el pintor busca equilibrar la part fosca d’alguns del seus quadres amb gran massa contraposada o les seves taques de color blanc. L’artista que confirma tenir “un sentiment religiós davant la vida” en la que se sent totalment lliure d’evocar tota el seu ésser i persona, busca l’equilibri en el que ell anomena “desordre aparent”.

En alguns dels seus quadres hi podem apreciar unes lletres, materials com la fusta, la masilla, també utilitza molt el collage i com diu ell “faig servir recursos i coses de troballa” per composar les meves obres. En aquesta mateixa sala, també hi ha exposades unes escultures de ferro molt originals fetes per l’artista, en les que hi podem apreciar buides de cavalls, arades de camp, etc.. En la sala dos, es mostra una sèrie de quadres de petit format en que hi destaquen dos obres de 65x50 cm de color negre i dos de 58x58 cm de color blanc. En aquests dos autoretrats, Alejo assenyala “que es despulla davant de la vida”. També cal destacar la obra titulada Rostre, de 85x70 cm, en el que es pot apreciar l’artista com si fos un personatge atrapat. La seva força i resilència en situacions difícils i complicades fan que l’artista resorgeixi de les cendres i trobi que tot a la vida té un sentit. Segons Alejo “des de molt petit que vinc tinguent aquest sentit religiós, això no vol dir que cregui en els simbols religiosos que ens presenta la institució eclesiàstica, al contrari, crec que només són símbols i no pas realitats o el que considero jo les meves veritats”. Per altra part, Leo Alejo considera que la seva transcendència el salva de les adversitats.

També cal destacar els quadres que ell ha titulat Sortint de la foscor amb unes taques blanques i verdes. Alejo, ha explicat que en cap de les seves obres aquí exposades hi ha reflectit el tema de la pandèmia ja que com ell afirma “la meva prioritat básica està en poguer-me expressar a través de les meves obres”.

Finalment a la sala 3, hi podem trobar una espectacular sèrie en blanc de mides 70 x 85 cm que l’artista ha titulat Figura I, II; III, IV, etc... . Són obres pintades amb tècnica mixta sobre paper, tècnica mixta sobre collage, on hi destaca la lluminositat de les seves obres com també els colors ocres i blancs i uns personatges pintats de colors verds i marrons i que si ens hi fixem bé hi podem apreciar un retrats de dones que vindrien a representar La maja desnuda. Per a Leo Alejo la dona és el símbol de la bellesa, la troba físicament harmoniosa i la veta estèticament atractiva. Amb els anys aquesta figura s'ha anat convertint entre masculí i femení, en què de vegades destaca més un aspecte que l'altre, en una decisió inconscient segons l'estat anímic de l'autor. Depenent del resultat que aconsegueix, decideix enganxar paper o cartró i va afegint capes de pintura per tapar allò que no el satisfà. Alejo no dubta a pintar a sobre i refer el quadre fins que li agrada. Per a ell, en primer lloc és imprescindible sentir-se satisfet amb el que ha pintat però, un cop aconseguit el vistiplau, necessita també l'acceptació de l'espectador. Tota aquesta experimentació, l'autor l'ha anat interioritzant fins al punt de donar una empremta, un segell a la seva obra que la fa fàcilment identificable.

Al centre de la sala hi destaquen dues obres de 75 x 85 cm molt originals que reprodueixen la seva sèrie d’animals produïda al 2020.

Malgrat que Leo Alejo ha trobat en la pintura una excel·lent manera d'expressar-se, hi ha altres disciplines artístiques que també li han interessat, com és l'escultura. Potser no s’hi ha adentrat de la mateixa forma perquè segons ell “no em permet l'autonomia que dona la pintura”. L' escultura en molts casos demana la participació externa, d' altres persones, i pot motivar unes dificultats d' espai, de materials i de costos que la pintura no té.

També cal fer esment pel seu interès pel món de l’arquitectura, que l’ha portat a dissenyar diversos balcons de ferro per a uns pisos de Girona.

Aquesta mostra es podrà visitar fins al 28 de gener del 2022 de dilluns a divendres de 16:00 a 22:00 hores de la nit.

Durant el transcurs de l’exposició s’han programat una sèrie d’activitats paral.leles, com les visites escolars amb els diferents cicles dels alumnes de l’escola Madrenc de Vilablareix.