L'IVAM presenta l'exposició Pinazo en l'espai públic, una mostra que inclou una àmplia selecció de pintures i dibuixos de l'artista valencià, així com fotografies fetes per ell o del seu arxiu personal. Es completa amb pel·lícules i documentació que contextualitzen la seua manera de mirar l'espai on es despleguen les multituds.
"Pinazo pinta l'espai i el paisatge no com a objectes de contemplació sinó ateses les intencions humanes, i amb un dinamisme entre cinematogràfic i abstracte", ha explicat la directora Nuria Enguita. "I ho fa amb una mirada que resulta, no ja moderna, sinó absolutament contemporània, amb una concepció del lloc com a procés, com a mitjà per a la interacció social entre els uns i els altres, entre l'espai i l'humà. Espai com a acció, temps i moviment".
L'exposició mostra l'aproximació de Pinazo a la València emmurallada, les epidèmies de còlera, la bullícia d'una vesprada de carnestoltes en l'Albereda, un berenar al costat de la mar, l'algaravia del mercat, les alqueries o les processons. L'autor posa l'accent "en aquestes noves maneres d'habitar els espais públics, en la transformació de l'acció de les multituds i en les relacions que s'estableixen amb el context urbà, social i cultural en el qual es produeixen", destaca Enguita.
El recorregut expositiu, dissenyat per Vicent Martínez a la sala de la Muralla, reuneix un total de 357 obres: 70 pintures de l'artista, 200 dibuixos i més de 150 elements que contextualitzen el relat visual del visitant. Des dels primers treballs de Pinazo amb només vint anys d'edat fins a les seues últimes obres, posant-les en relació amb les noves formes de socialització i oci en l'espai públic i amb els mitjans de comunicació de masses.
Per al comissari Vicente Pla, es tracta de "un conjunt de gran coherència plàstica i poètica en el qual Pinazo va mostrar un interés quasi etnològic cap als seus coetanis, aplicant molts dels seus recursos artístics més personals". Amb la seua inquietud, el seu desig d'innovar i trencar motlles, Pinazo se situa com un artista que va deixar arrere l'academicisme per a endinsar-se als carrers i en la vida quotidiana.