Manel Esclusa: El llegat de la llum

Cada cop que surt el sol, es compleix un desig. Amb cada albada s’esdevé una revelació, es produeix la dissolució suau de la por a les tenebres. Es consuma l’evidència de l’exacta llei del cosmos que mai ha fallat ni fallarà en el seu cronòmetre inexorable. Tot el nostre coneixement és conseqüència d’una posició respecte d’un focus. La malenconia de la tardor o l’alegria de l’estiu. La freda desesperança de l’hivern que s’enyora de la primavera. Tangències de rajos sobre l’escorça de la matèria sòlida del planeta, travessant atmosferes més o menys espesses. Tot se submergeix a l’ombra a determinada hora del dia. L’hora de l’ombra és possible, perquè hi ha llum que s’amaga, llum que mai deixarà d’existir. La llum es fixa a la matèria i fecunda la vida a les plantes. La llum també fecunda la memòria a les retines, fecunda l’emoció. És la llum l’única veritat inamovible. Una veritat que s’ha fet forta rodant la Terra en el seu viatge d’eons al voltant del Sol. Una veritat que redueix la nostra presència d’humans al planeta a una estació fugaç, un sospir davant la llarga història dels nostres companys els arbres, més admirables per la resistència cóm a espècie que per la seva captivadora bellesa.

Diuen que al segle XXI ja no es pot parlar de “fotografia”, perquè la fotografia és un gènere excloent d’altres categories que no tenen la llum com a fonament. Què s’ha perdut pel camí? Per què no es posa la llum al centre del procés de la representació de les imatges fotogràfiques? És possible que la màgica funció del suport sensible, ja sigui digital o fotoquímic, hagi deixat de meravellar-nos fins al punt de desplaçar la seva anàlisi i observació? 

Manel Esclusa és un fotògraf amb tot el sentit de la paraula. No es podria abordar d’una altra manera l’anàlisi de la seva obra total: la seva matèria prima és la llum, la seva temàtica és la llum, la seva plàstica és la llum. I no parlem només de les qüestions procedimentals de captació amb les càmeres o els fotòmetres. La llum en Esclusa és el centre de les seves preocupacions, la clau de la seva investigació i el subjecte. En una trajectòria d’anada i tornada entre la ciència, la tècnica, l’art i la poesia, connecta amb les experiències i reflexions de Johann Wolfgang von Goethe, el qual, una vegada acabada la seva investigació científica sobre els colors de la llum, es va adonar que tot havia estat art, gràcies precisament “als colors fisiològics i al seu efecte moral i estètic” (J.W.G., Teoría de los colores). De la mateixa manera, l’art que es desprèn de les fotografies de Manel Esclusa té el seu origen i la seva raó en el registre físic de la llum. La seva obra és per tant un llegat de la llum.

El llegat de la llum de Manel Esclusa es podrà visitar fins al 9 de gener del 2022 a l'ACVIC Centre d’Arts Contemporànies.