Ciència fricció. Vida entre espècies companyes

Un canvi de paradigma està a punt de succeir en la nostra cultura. La visió del món antropocèntrica –només centrada en l’humà– s’està substituint a poc a poc per una visió biocèntrica en què l’humà s’entén com una part més d’un ecosistema on les relacions dels seus components han de ser harmòniques. Un canvi, doncs, de mentalitat i sensibilitat. Totes les espècies conviuen en una mena de xarxa en què interactuen de diverses maneres. L’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. Al contrari, la nostra espècie està unida amb altres per relacions simbiòtiques i interdependents en pla d’igualtat a les altres que habiten el planeta.

D’alguna manera totes col·laboren entre si. Aquests pensaments es troben en la base de l’exposició Ciència fricció. Vida entre espècies companyes, que té lloc al CCCB fi ns al 28 de novembre. L’originalitat de l’exposició rau a mostrar tot això a través de textos, fotografies, objectes de divulgació científica i vídeos on artistes i personalitats científiques exposen les seves teories i on un bon nombre d’obres d’art complementen el discurs científic. Tot plegat dona com a resultat un maridatge interessant entre ciència i art. L’art com a suport d’un discurs científic.

És interessant constatar que molts dels artistes presents no venen directament de les arts plàstiques, sinó que procedeixen d’altres camps. Així, Cleve Backster, autor de La vida secreta de les plantes, havia treballat per a la CIA com a especialista en el polígraf. Aplicant elèctrodes a les plantes, va descobrir que reaccionaven davant el pensament i els actes hostils dels humans. Louis Bec, biòleg, ha utilitzat la recerca artística per indagar la vida artificial. Paula Bruna, ambientòloga, artista resident a La Escocesa, explora punts de vista diferents de l’antropocentrisme. Shoshanah Dubiner, dissenyadora i educadora, té una obra pictòrica de colors exuberants que insinuen una experiència mística. Walon Green és un reconegut guionista de Hollywood que ha produït documentals per a National Geographic. La il·lustradora Christie Lyons fa visible en els seus dibuixos el món microbià. Mary Maggic s’ha centrat a investigar la biopolítica hormonal i la manera en què la ciència utilitza la capacitat reproductiva de la dona. Petra Maitz mostra a l’exposició un corall enorme fet de ganxet com a exemple paradigmàtic de fusió simbiòtica.

El col·lectiu d’art immersiu Marshmallow Laser Feast mostra una obra de realitat virtual que trasllada el visitant a l’interior d’una sequoia mil·lenària. Dimas Paredes és un singular pintor visionari d’estil naïf en el qual la natura es manifesta amb tot el seu misteri. Pinar Yoldas, arquitecta, desenvolupa la seva obra en el marc de les ciències biològiques per mitjà d’instal·lacions arquitectòniques. El Museo del Hongo és un espai itinerant que combina pràctiques artístiques contemporànies amb la investigació científica centrada en el món dels fongs. Quimera Rosa és un laboratori d’experimentació i investigació sobre identitats, cos i tecnologia. Conceben la sexualitat com una creació artística i tecnològica. Jaime Serra Palou, periodista i artista multimèdia, és l’autor de la instal·lació Time-life-time, on presenta l’evolució dels drets de la natura al segle XX atenent a l’estètica dels mitjans de masses. Sasa Spacal investiga la intersecció de sistemes vivents amb l’art contemporani.

En l’obra de Susana Talayero cobren protagonisme les fi gures procedents del món animal i de l’humà, intercanviant les qualitats. Així els humans adquireixen caràcter zoomorf i els animals es corresponen amb formes humanes. En conjunt l’exposició s’endinsa en camps inexplorats, de caràcter visionari i utòpic, que fan pensar i permeten fer córrer la imaginació. Una bona mostra de pensament lliure i moltes vegades transgressor que vol oferir visions alternatives a la realitat actual. No sempre és fàcil endinsar- s’hi per la densitat dels pensaments i teories exposades. Una exposició de tesis científiques que proposa un recorregut ple de trobades inesperades i de noves formes de relació.