Humberto Rivas, una mirada a la Barcelona de finals dels setanta

Imaginart Gallery inaugura el 25 i 26 de novembre a les 18.30 h. l'exposició Humberto Rivas. L'alegre marginació, una mostra de petit format que reuneix 15 retrats del fotògraf Humberto Rivas en els que destaquen els personatges marginals de la Barcelona canalla de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

La mostra, que es podrà visitar fins al 28 de febrer del 2022, aplega 15 retrats de personatges que van viure la Barcelona canalla de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Humberto Rivas tot i que va retratar a personatges il·lustres també va posar el focus en els que vivien o donaven vida a l’aleshores anomenat barri Xino, el Paral·lel i el barri Gòtic de Barcelona. El fotògraf va captar com pocs la realitat dels baixos fons de la capital catalana i en moltes ocasions els seus protagonistes son prostitutes, homosexuals, drogaddictes, transexuals, vedettes i transformistes. És per això que en les imatges reunides per aquesta mostra hi ha el dissenyador gràfic América Sánchez; la prostituta Mónica del Raval; Johnson, un dels presentadors cèlebres del Molino; i Violeta la burra, icona transformista durant el franquisme, a qui Humberto Rivas va dedicar un extens reportatge i simbolitza a la perfecció a la Barcelona marginal. En aquest sentit, el títol de la mostra surt de l’article que Fernando Trueba va dedicar al documental de Ventura Pons, Ocaña, un retrato intermitente.

Nascut a Buenos Aires el 1937, Humberto Rivas s’estableix a Barcelona el 1976, fugint de la dictadura argentina i resident a Barcelona des del 1976. La relació de l'artista amb el nostre país comença després d'un feliç viatge per Europa el 1969 amb la seva dona Maria Helguera, que els va permetre descobrir Barcelona, ​​la ciutat més cosmopolita en aquell període de Dictadura. L'arribada de Rivas a Barcelona marcarà un abans i un després a la fotografia de creació al nostre país. Es va relacionar amb el món artístic i particularment amb els fotògrafs de la generació dels anys setanta per als quals Rivas, amb més o menys intensitat, es va convertir en un referent.

Les seves fotografies mostren la passió pel retrat i el paisatge, fonamentalment urbà, i una preocupació obsessiva pel pas del temps i les transformacions que comporta tant en les persones com en els objectes. La fotografia de Rivas proposa una presentació pura i directa de la realitat que reflecteix els detalls més íntims de les coses: retrats frontals de persones i entorns, sense gest i sense fons, retrats secs, sobris, blanc i negre; llocs abandonats, carrers deserts, parets nues, cases buides i portes tancades. El silenci i les empremtes del pas del temps envolten els objectes i les persones a les fotografies d'Humberto Rivas.