Conversa entre Bill Viola i Valentina Valentini

Amb motiu de la concessió del Premi Internacional Catalunya a l’artista Bill Viola l’ Arts Santa Mònica organitza una conversa entre l’artista Bill Viola i Valentina Valentini, prestigiosa estudiosa italiana del videoart, l’art i el teatre contemporani. La conversa tindrà lloc el dijous 2 de juliol, a les 11 h. a la Sala d'Actes d'Arts Santa Mònica.

Bill Viola 1951 Nova York - Actualment resideix a Long Beach, Califòrnia (EEUU) El videoart és una activitat artística basada en l'aprofitament de les possibilitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo. Aquest comença a ser usat per Bill Viola i altres artistes a mitjans dels seixanta i assoleix un ple desenvolupament al començament dels anys setanta. Bill Viola és doncs un pioner del videoart i avui és reconegut internacionalment alhora com un innovador i un clàssic. Ha estat fonamental en l’establiment del vídeo com una forma vital de l'art contemporani, i en fer-ho ha contribuït a ampliar el seu camp en termes de tecnologia, contingut i abast històric. Al llarg de 35 anys ha produït cintes de vídeo, instal·lacions arquitectòniques virtuals, sons ambientals, actuacions de música electrònica, peces de vídeo en pantalla plana i obres per ser emeses per televisió. Les instal·lacions de vídeo de Bill Viola –muntatges complets que embolcallen l’espectador en la imatge i el so- usen les tecnologies més avançades i es distingeixen per la seva precisió i simplicitat directa. Són exhibides a museus i galeries de tot el món i se’n troben a les millors col·leccions. Els seus vídeos han estat àmpliament emesos i representats cinematogràficament, i els seus escrits han estat extensament editats i traduïts arreu del món. Viola utilitza el vídeo per explorar el fenomen de la percepció com a via per al coneixement d’un mateix. Els seus treballs se centren en experiències humanes universals –naixement, mort, l'evolució de la consciència- i tenen les seves arrels tant en l'art oriental com en l’occidental, així com en les tradicions espirituals abans esmentades. Valentina Valentini Estudiosa dels problemes de l’espectacle al segle XX, ensenya Història del Teatre  i de l’Espectacle a la Universitat de Calàbria (llicenciatura en DAMS, Disciplines de les Arts, de la Música i de l’ Espectacle), i Teoria de la Imatge Electrònica per a l’ Espectacle al departament d’Arts i Ciències de l’Espectacle de la universitat “La Sapienza”, de Roma. Ha dedicat  diversos estudis històrics i teòrics al teatre del segle XX: Il dibattito sul teatro negli USA: Schechner e TDR (1974); La teoria della performance (1985), i una redefinició de les categories en dramatúrgia a Després del teatre modern (1987; i Barcelona, Institut del Teatre, 1991), així com un ampli estudi sobre la reconstrucció de les primeres escenificacions de Gabriele d’Annunzio –Il poemea Visible (1993)-i l’estètica teatral del poeta: La tragedia moderna e mediterranea (1991). Ha dedicat un estudi aprofundit en dos volums a la interferència entre teatre i noves tecnologies, amb el títol Teatro in immagine (1987): Eventi performativi e nuovi media i Audiovisivi per il teatro. Són de recent publicació les dues antologies Le pratiche del video i Le storie del video. (Bulzoni, Roma, 2003). Ha tingut cura de la primera monografia sobre Bill Viola: Vedere con la mente e con il cuore (Gangemi, Milano, 1993), i és autora d’altres volums que analitzen autors i obres d’art electròniques i multimèdia. Dirigeix una col·lecció dedicada al teatre contemporani a l’editorial Rubbettino, on ha publicat fins ara: Franco Scaldati (1997), Squat Theater (1998), Compagnia della Fortezza (1998), Peter Sellars (1999), Eimuntas Nekrosius (1999), Totò e Vic, (2003), i S.M. Ejzenstejn, Quaderni e piani di regia (2003). Publica articles a diverses revistes, com ara Biblioteca Teatral, The Drama Review, Theaterschrift, Close-Up, Drammaturgia, Performance Research, Maska Frackija, o al suplement  cultural de La Vanguardia.