Exposicions

Plastic Murs, l'art del carrer a la galeria

bonart valència - 10/06/19

Plastic Murs, carrer Dènia 45 de València, presenta del 21 de juny al 24 de juliol la mostra Painters Painting, que reuneix les obres dels artistes Dourone, Dulk, Mantra, Telmo Mel, Robert Proch, Raturone, Joram Roukes, Sckaro, Vesod i Nuno Viegas. Com explica Joan Canals, "un corrent cabalosa en la pintura del segle XXI pot gaudir gratis pels carrers. Sota ella també flueix Internet i el seu entorn virtual. El grau de sofisticació aconseguit amb l'encreuament de la imatge tècnica i la pintura mural urbana és summament atractiu. La supèrbia síntesi s'aconsegueix, almenys, amb tres elements: la imatge tècnica, elaborada per múltiples capes superposades, per mostrar i amagar a la vegada, gràcies als programes d'edició, les parts i el tot de diverses escenes; la pintura tradicional, olis o tècniques mixtes sobre tela, amb alt grau d'iconicitat, figurativa i surrealista; i, com no podia ser d'una altra manera en Plastic Murs, el graffiti, com a pràctica d'iniciació a l'art, de la força del Graffiti Movement provenen els deu artistes seleccionats i en les seves tècniques van conèixer la forma i el color. La naturalesa fotogràfica i digital de la imatge pintada ha modificat la nostra manera de percebre-la, formal i conceptualment; l'escala monumental del mural condiciona aquesta percepció, però, aquests artistes nascuts entre 1983 i 1989, dominen indistintament el detall del dibuix a pinzell, l'escala menor, barroca i prolixa. Painters painting la conformen: Dourone (Madrid, 1985), sap inserir la imatge amb mesura en l'arquitectura, no tanca la composició dins de l'espai format, la deixa respirar; en els seus llenços conviuen la irrealitat amb la fragmentació pròpia del píxel ampliat, l'error de vídeo en pantalla recreat amb la pintura acrílica i aerosol. Dulk (Ontinyent, 1983), fa servir la seva exquisida paleta de colors en els seus tres formats habituals: el mur amb qualsevol mida i superfície, les seves delicioses figures en tres dimensions i el suport flexible, paper o llenç: low brow i surrealisme pop d'alta qualitat i gust pel detall feliçment rigorós. Mantra (Metz, 1987) aconsegueix l'exaltació de la bellesa al barri, entre la vida i la mort, mitjançant retrats i natures mortes. Habitualment representa arnes i papallones que sorprenen per la seva escala i delicadesa. No deixin de visitar l'excel·lent web de la parella artística Telmo (Rotterdam, 1989) i Mel (Amsterdam, 1984), allí es reforça l'estranyesa de les seves capes esborrades selectivament, (¿o són cartells arrencats?), La convivència de criatures complexes en escenaris fantàstics, èpics, i amb cert accent romàntic o còmic: subjuguen. Robert Proch (Poznan, 1986) pinta fotogràficament el moviment, congelat com en les instantànies entre Dalí i Man Ray. El seu concepte de l'espai busca del punt de vista escorzado, vertiginós, i recorda la mirada zenital d'una cúpula del mestre Andrea Pozzo. Arthur Ratur (Havre, 1983) i Sckaro (Havre, 1985), són germans, amb identitat pròpia i treballs comuns resolts amb eficàcia, dinamisme i del joc entre els plans bidimensionals i la figura tridimensional. Tots dos focalitzen el gra amb una peculiar gamma saturada i tintes diàfanes; si la representació de les mans, assumpte recurrent de Ratur, contextualitza i parla de les intencions del personatge, el record del graffiti a Sckaro el manté fresc i motiva la seva síntesi amb la pintura clàssica. Joram Roukes (Lelystad, 1983), té la capacitat de relacionar qüestions universals, temes personals i cultura popular, amb un toc d'humor negre; desplega estratègies de fragmentació i cites seductores de retòrica visual. Vesod (Turin, 1981), el Crist de Sant Joan de la Creu pintat per Dalí (1951) podria ser un referent de l'efecte dramàtic, tot i que reconeix que la influència primordial és del seu pare, també pintor, que el va iniciar en el clarobscur i la clàssica proporció. Gràcies a la pràctica del graffiti, i el canvi d'escala, aconsegueix accelerar la seva revisió del post cubisme sintètic, guanyar força, originalitat i sentit en la seva visió personal de la pintura. Nuno Viegas (Faro, 1985) també conegut com Metis, va fundar a Portugal la Policromia Crew. Prefereix l'homenatge a la subcultura Hip Hop, la llibertat creativa enfront del lucre, des de l'absoluta neteja de la taca i la construcció sòlida del motiu pintat. Destaca per com modela els plecs i defineix volums amb l'aerosol, les reserves amb el teu cartró trobat o els seus propis dits enguantats i plens de pintura (en tots dos plans, el real i el figurat). Òbviament es fa imprescindible tafanejar, per ara a la xarxa social Instagram, les desenes de murals pintats pels artistes de Painters Painting, actius en l'escena urbana europea, tots amb factura impecable i saber fer professional, entre la poesia i el ensoñado, des el geomètric i el dinàmic. Pintura viva. Amen, sense accent". A la imatge, obra de Dulk.

Plàstic murs