[caption id="attachment_1065" align="aligncenter" width="221" caption="Vasarely. Serigrafía 1950-196"][/caption]
La galeria Eude presenta, fins el 29 de novembre, una important exposició que recull alguns dels treballs en aiguaforts i serigrafies de Vasarely, Sempere i Le Parc. La mostra ofereix un diàleg entre les diverses visions artístiques d'aquests tres creadors essencials per entendre l'art de la segona meitat del segle XX. A través d'aquest diàleg es desprèn una lectura visual d'una de les tendències més significatives com van ser l'abstracció geomètrica, l'art òptic i cinètic.
Per a aquests artistes l'art és racional, antinostàlgic i mancat d'emotivitat. El seu art és representatiu de l'era de les màquines i l'avenç de la tecnologia. Les seves obres mostren formes geomètriques i tons de colors que generen percepcions ambigües. Els diferents matisos i distorsions creen una impressió de continu moviment i il·lusió òptica.
L'art és vist com un joc mental, que provoca a l'ull. Els colors i les formes resisteixen tot intent de fixar els ulls definitivament. A més un color canvia de matís o intensitat en funció del color que té al costat. VASARELY (1908-1997) És un dels fundadors de l'op art o art òptic. El 1955 és comissari a la Galeria Denise René de París de l'exposició " Le mouvement", reprenent els exemples pioners de la Construcció cinètica (1922) (Gabo, Calder,Duchamp). És autor del text inaugural del cinetisme, el Manifest Groc, que defensa una plàstica bidimensional, tridimensional i multidimensional. SEMPERE (1923-1985) És un dels màxims referents de l'abstracció geomètrica a Espanya. Forma part del Grup Parpalló (1959-1961), grup d'art abstracte que aposta per l'informalisme i la geometria. La seva obra està definida per l'abstracció, la repetició geomètrica i la linealitat, combinant elements de l'op art i de l'art cinètic. LE PARC (1928) En els anys 60, Le Parc forma part del GRAV(Groupe de Recherche d'Art Visuel) parisenc, un dels col·lectius més actius del moviment òptic-cinètic. L'artista busca involucrar l'espectador dins de l'obra. Prefereix parlar no d'art, sinó d'experiència. Són bàsics la distorsió, el joc i la sorpresa.