Rècord al Museu del Càntir d´Argentona

El passat mes de setembre el Museu del Càntir d'Argentona posava fi a l'exposició Ànima Roos–Ceràmica, obra recent. La mostra, dins del marc de la Fira internacional de Ceràmica i Terrissa  d’Argentona, va tenir  més de 1.900 visitants, sent una de les mostres més visitades del Museu del Càntir.

Ànima Roos és una de les més destacades artistes del panorama europeu en ceràmica, en el qual destaca per la seva magnífica obra en porcellana, de gran detallisme i pulcritud. Des de 1983 ha realitzat nombroses exposicions, tant col·lectives com individuals, sobretot a Bèlgica, Holanda i França. També ha obtingut importants premis en concursos de ceràmica.

"En el meu treball crec que la comunicació és molt important. Els bols i els plats són objectes quotidians força coneguts. En incloure’ls en un nou context, despullant-los de la seva funcionalitat, i donar-los una textura, color i forma diferents, a l’espectador li sorgeix una sensació dual de reconeixement i estranyesa. En canviar les formes i mitjançant l’ús de les associacions que evoca l’objecte (de la natura, d’altres cultures, de records...), l’espectador en pot fer una nova interpretació. El “Koï”, és un símbol que vaig portar del meu viatge a la Xina, i tant a aquest país com al Japó simbolitza la felicitat. Per tant, al costat del seu valor gràfic, la marca és portadora d’una cultura i d’una història. El peix, la felicitat: de vegades la veus, de vegades no. La interacció entre el que jo pretenc fer i el que els altres hi veuen sovint entra en contradicció, el que suposa un factor d’enriquiment. Mitjançant aquesta interacció, la meva feina aconsegueix, juntament amb l’estètica (que em sembla molt important), una dimensió abstracta, un segon nivell de lectura, de gaudi...Durant el treball, el joc entre llum i ombra, moviment i repòs, obert i tancat i el diàleg entre dins i fora és molt important. També la decoració i l’ambigüitat dels materials de porcellana s’afegeixen a això: és de vidre o de paper?. La calcomania s’aplica de manera poc convencional: tallada i/o transformada i, de vegades, amb un toc surrealista i humorístic. Sovint, la repetició de les formes reforça la imatge. Cal arribar als límits del mínim gruix de les parets tot desafiant les lleis de la gravetat. Jugant amb les formes tradicionals i les tècniques actuals vaig a la recerca d’un equilibri. L’espectador, a més, hi afegeix un història concreta. Línies, formes i idees, preferentment en moviment...tot conforma un equilibri delicat" . Ànima Roos.