Fernández Albor per Rita Martorell al Bundestag

El passat dia 3 de Septembre va tenir lloc l’inauguració de l’ubicació del retrat de Gerardo Fernández Albor,  ex–president de la Xunta de Galicia, a la sala II de protocol de la planta de presidència del Reichstag. El retrat permaneixerà mirant cap a la Porta de Branderburg en el edifici restaurat per Sir Norman Foster. El retrat creat per Rita Martorell l’any 1995 en el Parlament Europeu d’ Estrasburg i que ara els germans han rescatat per a rememorar les importants realitzacions materialitzades en pro d’Alemanya i davant de tot, de l’Europa comuna­­ i unida. Aquest retrat realitzat per Rita Martorell perdurarà als murs del Parlament Alemà  formant part de la seva col.lecció d’art juntament amb obres d’altres artistes que s’han pronunciat en el Bundestag per a l’història d’Alemanya com G.Baselitz, J.Beuys , G.Richter o C.Boltanski.

L’acte d’inauguració amb la col.laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Berlin i el Gabinet de presidència del Bundestag, fou presenciat pel vice–president del Parlament Alemany Dr. Wolfgang Thierse, la directora general de relacions exteriors i Coa Unió Europea de la Fundació Galicia Europa Sra. Belén Hevia i el Ministre Conseller de l’Ambaixada d’Espanya a Berlín Sr.Enric Sardà.

Norbert Lammert, president del Bundestag comunicà el seu desitg de que “aquest retrat ocupi un lloc destacat en la col.lecció d’art del Parlament Alemà” en homenatge a Fernández Albor doncs aquesta és la segona ocasió que les autoritats germanes mostren l’agraïment que Alemanya li honra després de la caiguda del mur de Berlín el 3 d’octubre de 1990, per la seva compromesa activitat durant el procés d’unificació de les dues meitats del país en la seva etapa d’eurodiputat (1989-1999). La primera vegada que van destacar les seves meritòries gestions com a president de la Comissió del Parlament Europeu, va rebre la màxima condecoració del Govern Alemà, la Gran Creu de l’Ordre al Mèrit amb Estrella.

Rita Martorell prepara en aquests moments tres exposicions itinerants per a tres ciutats la Fundació Mudima de Milà, l'Institut Cervantes de Palerm i l'Institut Cervantes d'Atenes, on presntarà dues sèries dedicades al cos. “Tècnicament busca refugi en el neoexpressionisme i el neofauvisme. El gest i el color…i, al darrere de tot plegat, la persona, l’individu amb nom i cognoms. Cada ànima aflora i transmet una personalitat concreta i determinant que de vegades conté  arravatament, però d’altres moments expressa una tendresa quasi poètica. Ha desitjat establir aquest diàleg entre el creador i l’ésser humà per mitjà de personalitats no només conegudes, sinó reconegudes, i ha intentat en tot moment narrar allò de més potent i més propi que li suggereix la persona que intenta immortalitzar. El resultat ha estat una àmplia galeria de diferents personalitats presentades sota la seva particular lectura del que són en realitat.” Arcadi Calzada