Va estudiar arquitectura i pintura a Barcelona, i va rebre un fort impuls creatiu a París, on, als anys cinquanta, conocio la pintura figurativa poscubista. El coneixement de l'obra de Picasso, Matisse, Braque, Miro etcètera, va influir profundament en el jove pintor, igual que el seu acostament teòric a l'expressionisme abstracte americà. Quan el 1955 retorna finalment a Barcelona, va emprendre el seu propi camí artístic, que, ben és sabut, l'ha conduït a la creació d'una vasta obra que li va aportar el reconeixement internacional. Entre els premis que ha rebut cal detacar: 1951. Premi de Gravat Rosa Vera. 1980. Premi Nacional d'Arts Plàstiques. 1981. Premi Caceres de Pintura. 1982. Creu de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya. 1985. Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres. França 1991.Premi de les Arts de la CEOE. Madrid. Officer de l'Ordre des Arts et des Lettres. França.
El delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, lamenta la mort d’Albert Ràfols -Casamada: "La pèrdua de Ràfols-Casamada ens deixa sense un pintor, un poeta, un professor, un artista capaç de transcendir disciplines, de conjugar paraula i pintura convertint l'emoció en el centre del seu imaginari creatiu. El seu itinerari artístic el converteixen en una de les figures més rellevants de la creació contemporània, reconegut internacionalment i exposat als principals museus de tot el món. Ràfols-Casamada ha influït a generacions de creadors des de la seva vessant artística, però també des de la docència i des de l'assaig, ha dedicat tota la vida a l’art i ha fet escola a Barcelona, exercint des de les escoles Elisava i Eina el mestratge d’artistes del disseny i de l’arquitectura. Ens ha deixat un renovador, un barceloní il·lustre"