Art i Música: Michael Jackson al museu

Ja fa un temps que els principals museus d’arreu del món dediquen una creixent atenció al món de la música. Estils musicals, del jazz al blues passant pel rock i el folk i, per descomptat, trajectòries de noms referencials han ocupat les sales dels museus. L’any 2009, Barcelona va ser escenari d’una gran exhibició sobre El segle del jazz, que es va veure també a Itàlia i París, en què es mirava aquest estil musical amb un enfocament multidisciplinari, com un fenomen sociocultural i com a art visual que anava més enllà dels aspectes purament interpretatius. I no fa gaire temps el Victoria And Albert Museum londinenc va oferir sengles mirades al món musical, estètic i social de David Bowie i Pink Floyd que van generar expectació arreu. Seguint aquesta mateixa línia es es va poder visitar al Gran Palais de París l’exposició Michael Jackson On The Wall, que, amb motiu del 10è aniversari de la mort del music, vol repassar la seva vida com “una de les més influents figures culturals del segle XX”, i constatar com el seu llegat continua viu encara avui dia. L’exposició es va poder veure l’estiu passat a la National Portrait Gallery de Londres i, posteriorment, viatjarà a Alemanya (Bundskunsthalle de Bonn, del 22 de març al 14 de juliol del 2019) i a Finlàndia (Espoo Museum Of Modern Art, del 21 d’agost del 2019 al 26 de juny del 2020). L’èxit i el reconeixement a escala planetària de Michael Jackson va ajudar molts artistes a superar barreres, estereotips i prejudicis, que limitaven les oportunitats reals de molts afroamericans.  Però aquesta exposició, i aquí rau principalment el seu interès, no es focalitza en la trajectòria personal del músic nascut a Gary, Indiana, sinó en el seu impacte en altres artistes contemporanis. La seva creativitat musical, les seves innovacions coreogràfiques i els seus clips musicals han tingut gran influència en altres creadors que s’han inspirat en el geni de Michael Jackson. La mostra parisenca s’estructura en vuit espais temàtics que repassen les diferents facetes de la personalitat artística de Jackson: com a coreògraf i ballarí (la seva silueta i els seus moviments són nítidament reconeixibles per al gran públic); com a rei del pop; com a icona de l’art pop; la influència del seu gran disc Thriller i com el videoclip de 14 minuts del tema principal, creat per John Landis, va canviar el llenguatge narratiu dels vídeos musicals promocionals per a convertir-los en una peça d’art cinematogràfic, tant pel que explicava com per com ho explicava, i la seva interacció amb els televidents, o la rellevància de Michael Jackson com a icona reivindicativa de la gent de color arreu del món.   Michael Jackson se’ns presenta, entre d’altres, a través de la mirada d’Andy Warhol, que el va fotografiar en nombroses ocasions i fins i tot va col·leccionar tot tipus de records relatius a rei del pop. La icònica portada que Warhol va fer per a la revista Time l’any 1984 encara perdura en l’imaginari col·lectiu. Del també artista pop Keith Haring es mostra també la seva mirada vers l’ídol en una de les poques obres figuratives de l’artista resident a Nova York i que feia més de trenta anys que no s’exhibia,  I, encara, l’exposició mostra obres de Susan Smith-Pinello, David LaChapelle o Kehinde Wiley i la seva impressionant imatge eqüestre del rei absolut del pop, a la manera dels grans monarques europeus. I és que el regnat de Michael Jackson s’estén més enllà de les seves composicions. A la imatge, Andy Warhol. Michael Jachson. Portada de Time (any 1984).