Lourdes Fernández un nou cadàver exquisit d'ARCO

Lourdes Fernández, la directora que en el decurs del període 2007-2010 ha hagut de lluitar contra un model obsulet, sectarista i immers dins una crisi econòmica global ha presentat la dimissió al capdavant d'ARCO. Ifema ho va comunicar ahir mentre les campanades a morts ja feia anys que ressonaven. La feina que deixa feta no l'haguès volgut ningú, hi encara ara posar-se enmig dels especialistes del sector i dels especialistes de la fira -o tecnòcrates- no sé si és quelcom molt i molt suggerent, tot i que de candicats n'hi ha. La veritat és que ARCO, l'únic reducte potent a nivell del mercat -tot i les ajudes institucionals i etc, etc.- fa anys que no troba el seu espai, tot i la millora de qualitat i espai d'exhibició aconseguida per Fernández. I no troba l'espai, més quan Art Basel va obrir delegació a Miami i l'aposta per llatinoamèrica d'ARCO se'n va anar a norris; a ARCO li van oferir el caramel però no el va voler agafar. En una esfera global i dins el mapa de fires ARCO no deixa de ser un referent a la península que poc o molt valdria la pena cuidar; i és que ens veiem abocats a les microfires que fan el que poden -i cultiven una certa lògica de mercat determinat- però en cap cas arrossegen l'esforç mediàtic i de concentració d'ARCO. Un certamen altament maltractat per uns mass media que només es fixen en l'anècdota del que succeix a l'entorn de l'art. Enmig de tot això Barcelona va intentant amb més pena que glòria un certamen d'art que no acaba mai d'engegar i quan ho fa, sempre amb moltes restriccions.