Brull Carreras_pintura, consciència, poesia, modernitat

L'energia no desapareix sinó que es transforma. Ho diu la ciència i ho ha difós extraordinàriament la lletra musicalitzada d'un famós cantautor. En Brull Carreras és energia que s'ha transformat en natura després de 66 anys pintant-la, a ella i a la figura humana. Una malaltia ha raptat a un humanista que silenciosament anaven fixant sobre el paper i la tela els universals d'una societat que té massa sovint en l'autodestrucció la seva bandera. Amb aquest catal,à que ha viatjat per arreu i que va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1943, havíem enllestit -el 18 juny es farà la inauguració- una antològica que convertia l'espai escènic en un temple laic de l'art. Les peces exposades com retaules, vídeo del que pensava, la projecció de l'estudi, la col·laboració dels dibuixos dels més menuts com a contraretaules davant dels de Brull Carreras. Aquesta exposició 2.0 ens servia per dimensionar la seva obra i per focalitzar com el seu esperit dur i poètic alhora convivien. Un projecte, on el galerista i amic íntim Xavier Capdet, la seva dona Luz Maria, els tècnics de la Sala de Vilanova -Patrícia Serrano, Cinta Olegario i Màrius Milà- han desenvolupat una feina extraordinària. En fi, ens ha deixat un gran homenot de la pintura, un gran amic, una persona culta i honesta, que reflectint paisatges hirsuts, molts durs i desolats, n'aconseguia extreure dossis màximes de poesia. La figura humana la veia a través del calidoscopi de l'expressionisme, anant al fons de les cavernes de la psicologia humana. Homo - natura en la seva màxima expressió. Més informació