La crisi toca a les galeries d'art

En els últims mesos diverses galeries dedicades a l'art contemporani s'han vist obligades a tancar les seves portes o en el millor dels casos a traslladar-se a espais més petits o a altres ciutats. Aquesta caiguda en cadena de les galeries, no només s'explica per la manca de ventes i la crisi econòmica, doncs no és la primera que travessa el país, sinó també, per una crisi d'interès i el poc número de visitants que reben. Tal i com indica Margarita Marquès, qui es dedica a l'art contemporani des de fa tres dècades, les galeries, no només han perdut la seva funció comercial, sinó també, la seva funció de difusió cultural. A la ciutat de Barcelona, la galeria Iguapop, dedicada especialment a impulsar l'art més efervescent  ha tancat les seves portes per traslladar-se a Madrid, on obrirà al febrer del 2011 amb el nom de Robert Grima. Segons el seu director, Iñigo Martínez, l'escena artísitca sembla haver quedat inmovil a Barcelona mentres que a la capital "l'escena d'art underground està creixent". Per un altra banda, la galeria Llucià Homs, la qual va aconseguir ser un referent dins del món galerístic de la ciutat Comtal, també ha decidit tancar, almenys temporalment. De manera també temporal tanca la valenciana Nau, dirigida per Marisa Jiménez des de 1994. A prop d'aquesta, un altre galeria també va anunciar el seu tancament al mes de maig, la galeria Tomas March, dirigida pel seu fundador i per Salomé Cadenes i que ja no es va presentar en la última edició d'ARCO. A Madrid, malgrat que la situació del mercat de l'art sembla no ser tan greu com en altres ciutats espanyoles, dues galeríes de referència s'han vist obligades a pendre dificils decisions, com és el cas de la galeria Salvador Díaz, la qual ha concluït la seva activitat expositiva amb l'exposició del sorià Hugo Alonso. "A partir d'ara –segons fonts de la galeria– l'espai de Sànchez Bustillo es dedicarà en exclusiva a la seu de la Fundació ARQ ART per a la promoció de l'arquitectura i l'art". Per la seva banda, Alvaro Alcarez, abandona el seu espectacular espai al carrer Hermosilla per un més petit al carrer Castelló. No obstant, l'opertura d'importants centres d'art a ciutats més petites, com és el cas de la Fundació Helga Alvear a Càceres, ens convida a reflexionar sobre la necessitat d'una reestructuració del mercat de l'art i de les  polítiques culturals així com també, de les avantatges d'una descentralització cultural en un país on sembla ser que tot tendeix a concentra-se a Madrid i a Barcelona. Aquest és només un dels molts exemples, de com moltes ciutats més petites i sense tanta tradició pel que fa a l'art contemporani, es poden convertir en plataformes de produccio i de difusió de l'art més innovador, establint vincles internacionals i demostrant com la cultura potser un solució davant la crisi. Natàlia Cervero.