El passat dimecres va morir Marcel Martí, una de les figures més representatives del moviment artístic renovador que va tenir lloc a la Barcelona de la postguerra. Nascut a Alvear (Argentina) l'any 1925, des de mitjan els seixanta, Marcel Martí va retornar a les formes naturals, i va desenvolupar un llenguatge més humà, carregat de simbolisme. Aquest artista, com la major part dels escultors contemporanis, concedeix una gran importància als materials emprats en el seu treball. Així el va manifestar en alguna ocasió: "L'escultura significa per a mi el sentit transcendente de l'existència expressat en la matèria, on intent plasmar les meves intuïcions i vivències per una afinitat estranya en el diàleg físic del món propi a l'etern". Des les nombroses exposicions en què va col·laborar cal destacar les realitzades en galeries com la Marlborough de Londres i la René Metras de Barcelona, així com en mostres col·lectives al Museu Rodin de París, laKunsthalle de Nuremberg, així com en l'antològica Art 73 en la Fundació Juan March de Madrid.