Últims dies de ´Principi de Potosí´

L'exposició Principi Potosí Com podem cantar el cant del Senyor a terra aliena?, que es podrà veure fins al dilluns 6 de setembre al Museu Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, ha estat una de les revelacions de la temporada, per ser una proposta expositiva gens convencional i pel seu muntatge trencador i nou. Principi Potosí reuneix exemples de pintura colonial andina i obres d'artistes de diferents països a què s'ha convidat per trobar correspondències entre l'art colonial dels segles XVI al XVIII i el món contemporani. Partint d'exemples de pintura colonial andina, la investigació busca relacionar aquests fragments d'història clausurada amb les condicions de producció artística en l'actualitat.Treballs realitzats per a l'ocasió per artistes contemporanis: Ines Doujak, León Ferrari, Eduardo Molinari, Matthijs de Brujine,David Riff/ Dmitry Gutov, Isaías Griñolo, Sonia Abian, The Migrant Workers Home, Anna Artaker, Rogelio López Cuenca, Harun Farocki,María Galindo, Chto Delat?, Konstanze Schmitt/ Stephan Dillemuth, Elvira Espejo, Zhao Liang, Marcelo Expósito i els col·lectius PRCP i TIPPA, actualitzen les representacions i discursos de les obres dels segles XVI a S XVIII. D'aqueststreballs, 22 procedeixen de Bolívia (12 teles i 10 aquarel·les), de les quals només dues han estat mostrades fora del país; quatre d'Espanya i una de Bèlgica. Localitzades en diversos museus, convents, esglésies, arxius o biblioteques, algunes són anònimes i d'altres corresponen als següents autors: Luis Niño, Mariano Florentí Oliverars,Gaspar Miguel de Berrio, Francisco Moyén, Melchor María Mercado, Alejandro Duránd i Lucas Valdés. La tesi principal del projecte Principi Potosí sosté que la modernitat no té el seu origen i fonament en el racionalisme i la il·lustració, sinó en el procés d'expansió i explotació iniciat el segle XVI amb el descobriment de riquesa bruta en territori colonial. Un procés de colonització que, segons els comissaris, encara no ha conclòs. L'exposició tracta de posar de manifest que les condicions de la producció artística i la funció que adopta l'art actual de legitimar a les noves elits de la globalització, té connexions i paral·lelismes clars amb la funció ideològica de la pintura colonial.