Mor José Luis Brea, referent de la crítica d´art i els new media

José Luis Brea, professor d'Estètica i Teoria d'Art Contemporani de la Universitat de Carlos III de Madrid i un dels referents de la teoria i la crítica d'art del panorama artístic espanyol va morir el passat 2 de setembre de 2010. Director de les revesteixis Acció Paral·lela, Estudis Visuals i dels website w3art, aleph i Salonkritik, pionera aquesta de la crítica d'art online, va dedicar la seva vida també a la investigació, materialitzada en més de desena d'assajos entre els quals destaquen Les àurees fredes (1991, finalista del premi d'assaig Anagrama), Un soroll secret, L'art en l'era pòstuma de la cultura (1996), L'era posmedia (2002), El tercer llindar (2003) i Les 3 eres de la imatge: imatge-matèria, film, e-imatge, publicat fa uns mesos i centrat en un dels seus majors interessos d'investigació: l'anàlisi de models de producció, distribució i recepció d'imatges. Corresponsal de les revistes Artforum i Flash Art i ideòleg de molts dels debats de fòrums habituals d'ARCO o CENDEAC, va fer també de curador d'importants exposicions que li van portar a pensar internet com un lloc també possible per mostrar art contemporani. Gairebé com un missatge providencial, titulava dimarts passat l'últim dels seus textos publicat en www.salonkritik.com Els últims dies, sota un cant a la passió del trànsit, del salt al buit, a tot l'efímer. Esperem que el seu cos teòric perduri per molt més temps. web del crític http://www.joseluisbrea.net/ darrer article de Brea a Salon Kritik http://salonkritik.net Algunes reaccions a blogs i xarxes socials ////////////// Joan M. Minguet Batllori / Historiador i crític d'art. El José Luis va obrir moltes portes per les quals vam entrar, el més curiós és que quan nosaltres entràvem, ell ja n'havia obert una de nova... i així l'anàvem perseguint intel.lectualment... Miquel Ángel Hernández-Navarro. / Historiador i crític d'art. Qué difícil es ahora decir nada. Mejor entonces guardar silencio. Y volver a leer lo que ya ha sido escrito. Aunque dijeras mil veces Noli me legere. Has sido siempre nuestro Ruido secreto. Y lo seguirás siendo mientras haya palabras para decirlo. Espéranos allí, tras ese tercer umbral cuya luz ya has podido ver. Aquí mañana quizá podamos escribir. Jordi Colomer / Artista visual. Encara li quedava molt a dir. Una ment brillant i provocadora que obria moltes portes. Tendre a la seva manera. Una gran pena