El centre d´art contemporani de Girona a debat, molt debat

El projecte del futur centre d'art contemporani de Girona, el Bòlit ja té cinc propostes seleccionades. En la penúltima fase del concurs han resultat elegits els equips de Josep Llinàs Carmona, Claus en Kaan Architecten, l'estudi Bosch Capdeferro SCP de Girona, José Ramon Sierra i Enrique Lerma i el despatx José María de Lecea. L'espai artístic ha de construir-se al parc de les Casernes de Girona. + informació al blog Merda d'Artista a El Punt i la notícia també d'El Punt l'article publicat per Maria Lluïsa Faxedas sobre un centre d'art contemporani de girona i la seva necessita.

Clars i obscurs d'un centre amb "20 anys d'història"

per Ricard Planas Camps

Ja fa més de 20 anys que l'entorn de l'art a Girona i també a nivell de les comarques gironines reclamaven un centre d'aquestes característiques. En teoria va ser la Fundació Espais qui va ocupar aquest buit durant aquest temps. Però el fet és que tancada aquesta, el Bòlit -que ha vingut a substituir de manera institucional a Espais-, queda en el primer pla per començar a treballar en aquesta llarga reclamació. Un edifici que seria genial per Girona i entorn, això ningú ho dubtava feia un parell d'anys però el moments han canviat, a banda dels canvis de paradigmes de l'art contemporani i altres variables; tot plegat obre alguns dubtes al respecte. Per exemple, cal un equipament d'aquestes característiques en el moment actual amb una crisi econòmica galopant i que fa difícil la sostenibilitat d'un projecte d'aquestes característiques en el futur? Amb un 15% d'aturats previstos a 10 anys, moltes seran les coses que s'hauran de repensar i caminar cap una economia sostenible i socialment integradora. I a la gent del món de l'art se sap que ens tocarà el rebre com als que més. Per tant, hem de donar amb més ímpetu valor al sentit de cohesió social i desenvolupament creatiu que té com a paper l'art i la cultura i, potser per això, sabem que s'hauria d'invertir més en cultura i hauríem de ser els primers de tocar més de peus a terra que ningú i veure com. Tots els ajuntaments estan en una situació difícil, molts dels museus i centres de Girona i altres ciutats estan mancats de pressupost per poder desenvolupar les activitats; una despesa d'aquestes característiques no és gratuïta, hipoteca un futur per bé o per malament. Així mateix, molts dels museus, centres i centres cívic -aquest darrers, deixats sovint com cultura de tercera en una molt mala estratègia, tal i com comentava l'artista Pep Admetlla- no estan optimitzats al màxim. No podem pretendre edificar nous mausoleus quan tenim els actuals treballant al 50% per manca de dotació pressupostària. A banda, no podem deixar estàtics conceptes museogràfics que hauríem de reinventar-se per crear millors fluxes i dinàmiques. Personalment, no he cregut mai en centres excessivament tancats en el seu discurs que només miren l'art a través de l'art, això s'ho poden permetre quatre i encara. En aquest sentit la Rosa Pera, la directora del Bòlit, ha aconseguit obrir alguns d'aquests conceptes i intentar ser dinàmica amb diferents estrats de la societat -potser no amb tota la penetració social que es voldria- i fer una bona tasca amb noms interessants de casa i d'altres indrets. Potser el que no em quadre és un equipament com aquest en aquest discurs. Ja que ha realitzat tot un seguit d'activitats a les quals alguns cops els ha mancat un suport del món artístic de les comarques, que per altra banda, es veu desplaçat i sense espai, ni dins la ciutat, ni dins el nou projecte que es presenta de Bòlit. Una dificultat que s'ha de resoldre a través d'un pla estratègic que, per ara, està bastant als inicis i enmig d'un entorn preelectoral que li fa perdre tota la credibilitat. Per tant, són molts els interrogants que evidentment caldria sospesar.