Per al seu nou treball, ORDER, Democracia s’apropia de les tècniques operístiques clàssiques per parlar a l’élite en el seu propi idioma. Subvertint la gramàtica cultural en un acte de desviació, ORDER adverteix els protegits i privilegiats d’una revolta des de baix.
El títol ORDER subratlla la inexorable dinàmica d’autoritat i submissió de la societat, precàriament garantida per les persones que ostenten el poder mitjançant la violència sistèmica i estructural. En forma de camp de batalla, l’òpera presenta significativament les dues cares de la històrica guerra de classes amb igual malícia.
Els desafectats, els explotats i els exclosos reflecteixen la violència del sistema mentre persegueixen una retribució per part d’aquells que continuen oprimint-los.
ORDER es presenta en tres actes: Mengeu-vos els rics / Mateu els pobres (filmat a Houston, Texas), Konsumentenchor — Cor de Consumidors (Tallaght, Irlanda) i Sopar al Dorchester (Londres, Regne Unit). La pel·lícula va acompanyada de fotografies, cartells, objectes i un mural. La varietat de mitjans que es mostren fan servir tots els lèxics complementaris de la publicitat i la propaganda per fer un seguiment intensiu de la narrativa global de forma fàcilment consumible.
ORDERplanteja la pregunta: pot el consum de missatges polítics, més que les mercaderies benignes, forjar l’alienació per motivar una revolta col·lectiva? Però és una pregunta que ORDER no pretén respondre. Sense cap canvi moral en cap dels protagonistes i en contra de cap engruna d’optimisme, el to dominant es resumeix millor en el lema preferit de Democracia: “la millor lluita és la que no té esperança”.
Aquesta mostra ofereix, en primer terme, l’apropiacionisme sense complexos i, en segon lloc, relectures sobre els conceptes d’autoria, imatge, icona i llenguatge, i l’ús de la repetició com a exercici d’aprenentatge. J(e m)’accuse o la mort de l’autor proposa destacar la percepció d’apropiació com a recurs, maniobra i possibilitat crítica, com també analitzar els mecanismes amb els quals es codifica. L’exposició aplega una selecció d’obres que incideixen en l’apropiació o que són apropiacions d’altres obres, configurant un fil narratiu que connecta amb temes d’actualitat com són el feminisme, la identitat, el capitalisme, la publicitat o la cultura, així com amb els sistemes d’hegemonia, adoctrinament o subversió.