Intervenció de Santi Moix a l'església de Sant Víctor

La intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix (Barcelona, 1960) a l’església d’origen romànic de Sant Víctor, al poble de Seurí, al Pallars Sobirà, obre les portes al públic a partir d’aquesta primavera. Instal·lat a Nova York des del 1986, aquest creador polifacètic es mou còmodament entre diferents disciplines –l’escultura, el dibuix, la pintura…– per donar lloc a una obra enigmàtica i colorista que pren com a centre la natura i la nostra relació amb aquesta.  De Brooklyn al Pallars. El camí de Santi Moix a Seurí és d’anada i tornada. Quan l’any 2015 l’església de Sant Víctor de Seurí acabà unes intervencions de consolidació del seu interior que posaren fi a nombroses esquerdes i taques d’humitat, decidí completar la remodelació amb una actuació innovadora que creés un diàleg entre l’art actual i el patrimoni cultural en un context religiós. Aviat pensaren en Santi Moix. Aquest petit poble situat al Pallars, al fons de la vall d’Àssua, a la riba del barranc de Pamano, i de menys d’una vintena d’habitants, era el llogaret d’estiueig de la familia Moix des de finals dels 60.  Aquest projecte va començar ara fa sis anys amb els primers esbossos preparatoris –models, aquarel·les i maquetes– treballats des del seu l’estudi al novaiorquès barri de Brooklyn. Comptant amb la benedicció del Bisbat de la Seu i de Patrimoni de la Generalitat, Santi Moix pogué iniciar la intervenció a l’església de Sant Víctor la tardor del 2015, moment en què s’instal·là a Seurí junt amb un equip de paletes i estucadors. En aquesta primera fase, que se centrà en l’àmbit de l’altar, es pintaren al fresc les parets, les claus de volta i les capelles laterals sud. Més tard, durant una segona fase iniciada el mes de novembre del 2016, s’intervingué al presbiteri, a la capella lateral nord, a les llunetes i pilars de la part central de la nau i en dues de les claus de volta del sostre. D’altra banda, s’enllestí la intervenció pictòrica de la nau. Finalment, durant la tardor del 2018, el conjunt es completà amb la finalització del sostre i la instal·lació de la decoració floral en porcellana, elaborada pel ceramista bisbalenc Joan  Raventós. Es tracta d’una flor de porcellana de tres metres de diàmetre i 255 quilos, formada per 58 pètals que cauen sobre l’absis i que l’any 2017 fou presentada en primícia en l’exposició Seurí al Palau de la Música Catalana. A partir de l’abril del 2019, l’església resta oberta al públic i ja s’hi organitzen les primeres visites guiades. Del romànic al present. A l’església de Seurí conviuen perfectament tradició i contemporaneïtat. Així, s’optà per utilitzar la tècnica característica de la pintura mural romànica, però imprimint-hi una estètica contemporània. La pintura al fresc, per altra banda, i donada la seva complexitat, requereix del treball conjunt entre artista i estucador. A més, obliga a pintar amb rapidesa i precisió, ja que els pigments s’han d’aplicar mentre la capa superior de morter encara és humida, ja que, un cop s’asseca i absorbeix la pintura, ja no admet correccions. L’artista ha de saber també preveure el color resultant, ja que en el procés d’assecament les tonalitats varien. Pel que fa al programa pictòric, segueix l’estil i la iconografia de Santi Moix. Els sants patrons –sant Víctor, sant Sebastià, sant Antoni i sant Josep– conviuen amb flors, libèl·lules, plantes, ocells o l’aigua del riu que circumda la vila. Així, la tradició cristiana és reinterpretada a través de la bellesa de l’entorn natural que la circumda. Es produeix, doncs, un procés d’osmosi entre interior i exterior que converteix l’església en un autèntic “jardí de les meravelles” que parla del Pallars. Com Santi Moix expressa: “Voldria aconseguir una aproximació a la naturalesa a través de l’home, intentant, com feien Gaudí o els mestres del romànic i del gòtic (als claustres dels monestirs), arribar a Déu emulant la seva obra i descobrint aquells secrets imperceptibles.” La intervenció de Santi Moix es basa en quatre pilars conceptuals. Primerament, la natura s’entén com a element de la cosmogonia religiosa. “La natura s’hi expressa amb tota la seva cruesa, rotunditat i bellesa”, per comunicar “allò que només Déu veu”. En segon lloc, s’inspira en la llum i els colors del poble de Seurí i del paisatge que l’envolta. Tercerament, busca representar els habitants de la vall. Finalment, a partir dels tres elements anteriors, vol esdevenir espai de recolliment, meditació i pregària. Per altra banda, Moix ha volgut incloure diversos textos manuscrits, entre els quals hi ha la poesia de J.V. Foix: “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera.’’ Molt més que una remodelació. Intervencions com aquesta són una gran oportunitat per dinamitzar i promoure el ric patrimoni cultural i artístic que trobem al Pirineu català. Aquesta, doncs, podria esdevenir la primera d’una sèrie de remodelacions que, passades pel sedàs de la contemporaneïtat, ajudarien a revitalitzar algunes de les esglésies que ara estan tancades al públic i en pèssim estat de conservació. En el cas de Seurí, per fer possible la remodelació s’ha comptat amb un equip de professionals entre els quals trobem estucadors, ajudants de pintor, conservadors-restauradors, paletes, ceramistes i ajudants de ceramista, electricistes i  arquitectes, entre d’altres. El projecte ha tingut des de l’inici l’assessorament tècnic d’especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la direcció general de Patrimoni Cultural. A la imatge, sostre de l’altar. (Foto Elisabeth-Bisbat d’Urgell).