"Imatge i mirall", nova exposició al Castell de Púbol

S’ha inaugurat la nova exposició temporal del Castell de Púbol “Imatge i mirall”, que compta amb la col.laboració de la Fundació Bancària “La Caixa”. En aquesta mostra hi han participat la directora del Museus Dalí, Montse  Aguer, i les comissàries de la mostra, Rosa M.Maurell i Bea Crespo, del Centre d’Estudis Dalinians. La direcció científica del projecte és de Montse Aguer. L’exposició es compon d’una seixantena de fotografies, la majoria provinents dels fons de la Fundació Dalí. La selecció compta amb imatges creades per fotògrafs de prestigi internacional, com ara Man Ray, Cecil Beaton, Phillippe Halsman o Eric Schaal, i amb fotografies inèdites o de recent adquisició. L’exposició es complementa amb un apartat documental integrat per llibres, futllets i revistes que posen de relleu els diferents usos de la fotografia per part dels surrealistes i, en especial, per part de Salvador Dalí. Una vegada més, l’extens fons fotogràfic del Centre d’Estudis Dalinians ha permès revisitar les vides de Gala i Salvador Dalí i proposar un altre discurs possible ja que enguany l’exposició posa de relleu el paper del document fotogràfic com a vehicle i testimoni en la construcció de la imatge de Gala i Salvador Dalí. Amb aquesta mostra de petit format es vol continuar el camí iniciat ara fa més de 20 anys al Castell de Púbol, que té com a objectiu complementar la visita a aquest espai i endisar al visitant a conèixer més la figura de Gala i Dalí. Pel que fa al recorregut de l’exposició, ressegueix les vides de de Gala i Salvador Dalí, abans i després de l’encontre decisiu que té lloc a Cadaqués a l’estiu de 1929, moment culminant a les seves vides i trajectòries, i alhora permet establir diàlegs i ponts entre les fotografies que els immortalitzen. Les imatges que conformen la mostra es parlen, s’interroguen i de vegades, també, es confonen i es camuflen. Algunes habiten espais comuns de la infància, i d’altres evoquen molt més del que expliquen. A voltes les imatges ens retornen el reflex de l’altre o bé ens cofronten amb els rols tradicionals de l’artista i la musa, tot qüestionant la memòria col.lectiva. Dalí se serveix de les fotografies, pures creacions de reflexió per si mateixa, també esdevé material de taller, il.lustració per als seus escrits, teòrics i literaris, testimoni d’accions artístiques i, per sobre de tot- i aquí s’emmarca també Gala, espai de pensament i construcció de la pròpia identitat. Pel que fa a les seccions de l’exposició, aquestes es divideixen en cinc: “Records reals de la infància”,” Ball oníric”, “El mite de Narcís”,” Autoretrats automàtics” i “Metarmorfosis”. A “Records reals de la infància”, es mostren com els retrats d’infantesa i de joventut de Gala i Dalí tenen analogies sorprenents, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l’època. Pel que fa a l’apartat “Ball oníric”, representa la darreria de la dècada de 1920 en la que trajectòria artística i vital de Salvador Dalí es projecta irrevocablement cap al surrealisme. D’aquí el seu interès per l’automatisme i per altra part, la fotografia és un ferm aliat de Dalí alhora de poguer solidificar els somnis i les seves idees obsessives del subconscient. El tercer apartat, “El mite de Narcís”, explica com Dalí s’emmiralla en Gala, s’hi reconeix, i viceversa. Tots dos mantenen una relació espectacular, narcisista. En aquesta recerca de la identitat té lloc també la construcció de la pròpia imatge, i en aquest procés el mitjà fotogràfic va exercir un paper fonamental. A “Autoretrats automàtics”, Gala i Salvador Dalí es representen al photomaton, on juguen amb la identitat, l’esquiven... i, entre flaix i flaix, deixen al descobert indicis de veritat. També les sobreimpressions de la parella, creades primer per atzar i més tard per caprici, fan evident una realitat a plena veu: Gala i Salvador Dalí formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix tots dos. En cinquè i últim apartat “Metarmorfosis”, ens podem adonar de la Gala compromesa amb el procés creatiu de Dalí, o podem veure al Dalí fent de model per a les seves pròpies obres. En aquí ens poden adonar que la relació personal i creativa de tots dos és més complexa i rica. Pel que fa la muntatge de l’exposició ha estat dissenyat per Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme ha anat a càrrec d’Alex Gifreu. El catàleg de mostra inclou textos de Montse Aguer, de Rosa M.Maurell i Bea Crespo i d’Elisabet Riera. Cal assenyalar, que per primera vegada, el catàleg es publicarà en línia en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i es podrà descarregar de forma gratuïta a través de la pàgina web de la Fundació. El catàleg ha esta dissenyat per Àlex Gifreu. Paral.lelament, s’ha editat mateiral divulgatiu consistent en un càpsula audiovisual, a càrrec de DocDoc Films, que estarà disponible al web i les xarxes socials de la Fundació Dalí. Aquesta exposició es podrà visitar des del 18 de juny d’enguany fins el 6 de gener de 2020.